Actualitat

L’acceptació de l’herència

L’acceptació d’una l’herència pot ser simple o a benefici d’inventari. En tot cas, se n’adquireixen els drets i les obligacions

L’acceptació d’una herència, en dret català, no es produeix de manera automàtica, amb la mort del causant, sinó que requereix tot un seguit de formalitats. I així, des de l’obertura de la successió que té lloc amb la mort del causant van succeint una sèrie de fases, que poden coincidir en el temps o no fer-ho, com ara: la designació de l’hereu realitzada pel causant (ja sigui en testament, en pacte successori o per designació de la llei), la crida a la herència (vocació), la delació, entesa com la possibilitat del cridat a l’herència a acceptar o repudiar-la i la mateixa acceptació de l’herència.

Qualsevol persona cridada a l’herència pot acceptar-la o repudiar-la; les dues opcions són irrevocables i no es poden exercir parcialment ni sotmetre-les a termini ni a cap condició

Amb l’acceptació, l’hereu succeeix en tot el dret del seu causant; conseqüentment, adquireix els béns i els drets de l’herència, se subroga en les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort, resta vinculat als actes propis d’aquest i, a més, ha de complir les càrregues hereditàries. L’acceptació és doncs, un requisit, essencial per a l’adquisició de l’herència, si bé els seus efectes es retrotrauen al moment de la mort del causant.

L’hereu passa a ocupar el lloc que tenia el causant i n’adquireix els béns i drets, però també les obligacions.

Simple o a benefici d’inventari. L’acceptació pot ser pura i simple o  a benefici d’inventari. Amb l’adquisició a benefici d’inventari l’hereu únicament respon dels deutes i de les càrregues hereditàries amb els béns de la mateixa herència i no amb els seus propis. Amb l’acceptació pura i simple es produeix la confusió de patrimonis del causant i l’hereu, i l’hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries, no només amb els béns relictes, sinó també amb els béns propis.

L’hereu pot acceptar l’herència a benefici d’inventari sempre que en faci inventari en el termini de sis mesos des que té —o pot tenir— coneixement de la delació. Aquest inventari s’ha de formalitzar davant de notari o judicialment. Tanmateix, també produeix els efectes legals del benefici d’inventari si l’inventari es formalitza en un document privat i es presenta a l’administració competent per a la liquidació dels impostos relatius a la successió. Hi ha un seguit d’hereus que gaudeixen de ple dret del benefici d’inventari: els menors d’edat, les persones posades en tutela o curatela, els hereus de confiança, les persones jurídiques de dret públic i les fundacions i associacions declarades d’utilitat pública o d’interès social.

Si l’hereu no pren l’inventari dins del termini esmentat de sis mesos i com s’estableix, s’entén que accepta l’herència de manera pura i simple.

La mera manifestació de l’hereu d’acceptar l’herència de manera pura i simple no el priva, però, d’aprofitar els efectes del benefici d’inventari si l’ha pres dins del termini i en la forma establerts i compleix les regles d’administració de l’herència.

Article publicat a La Terra núm. 429, del mes d’octubre 2016. Font: Elaboració pròpia.