Actualitat

Les autoritzacions de plantació de vinya

  • El canvi del sistema de drets de plantació al règim d’autorització enfronta els viticultors a noves situacions

El sector de la vinya ha sofert canvis importants: s’ha passat de tenir drets de plantació a tenir autoritzacions, un fet que té conseqüències, tant per a la propietat i per al cultivador, com per a la mateixa finca. Algú s’imagina el Penedès sense vinya, o bé cerealista? És clar que no, però segons el nou règim d’autoritzacions no seria impossible.

Si ens situem en el supòsit de conversió de drets, la persona titular de la parcel·la on es vol plantar i la propietària del dret ha de ser la mateixa; per tant, no suposa una pèrdua patrimonial per al propietari dels antics drets que cal convertir.

Replantacions • On hi ha el canvi més important és en les replantacions: qui arrenca és qui esdevé beneficiari de l’autorització de plantació, independentment que la vinya arrencada s’hagués plantat amb drets d’un altre. Així, s’obté una autorització administrativa que recau en el titular de l’explotació, és a dir, qui fa la DUN, el cultivador, i, per tant, aquesta autorització s’ha d’utilitzar a l’explotació del mateix cultivador. Aquest supòsit pot comportar que una finca on hi havia vinya amb drets que pertanyien al propietari de la finca, ara pugui quedar erma, ja que el cultivador pot disposar d’altres finques on pot plantar amb aquesta autorització. O bé, també pot passar que els propietaris de les finques no permetin als cultivadors arrencar la vinya, i ens podem trobar amb explotacions que rendeixen poc i, per tant, que el cultivador es plantegi continuar-hi treballant.

Contractes • Per evitar aquestes situacions, el mecanisme adequat és un contracte de conreu, ja sigui de parceria o d’arrendament, en virtut del qual les parts acordin, per exemple, que la propietat atorgarà permís d’arrencada quan la vinya resulti improductiva, o bé, que un cop concedida l’autorització de plantació per part del cultivador, la plantació s’efectuarà en la mateixa finca de l’arrencada o en una altra de l’explotació del cultivador però que pertanyi a la mateixa propietat; o bé, que fixi una compensació econòmica en concepte de pèrdua patrimonial per als propietaris no cultivadors que deixen de ser titulars de les autoritzacions de plantació que provenen de l’arrencada de vinyes que havien estat plantades amb drets de la seva titularitat.

Terminis • Aprofitant que s’atorga un nou contracte o que s’hi annexen clàusules, és interessant tenir en compte que un cop concedida l’autorització, es disposarà de tres anys per efectuar la plantació i comunicar-la. Fora del cas excepcional de la conversió del dret en autorització, tindrà una durada improrrogable de tres anys. A més, si no s’utilitza durant el període de validesa comportarà sancions; i si es planta sense autorització o amb l’autorització caducada se sancionarà amb l’arrencada de la vinya.

Per acabar, a diferència dels drets, les autoritzacions queden fora del tràfic mercantil, és a dir, no es poden transmetre entre viticultors.

Article publicat a La Terra núm. 424, del mes d’abril 2016. Font: Elaboració pròpia.