Actualitat

Bones pràctiques en fertilització amb dejeccions ramaderes

Les dejeccions ramaderes tenen un alt valor fertilitzant. Precisament tenint en compte aquesta vàlua se les ha de tractar per aconseguir que siguin un valor afegit per als nostres conreus i no pas un problema per al medi ambient. Una problemàtica que pot derivar de pràctiques incorrectes en el seu ús, així com d’un excés d’aplicació en el sòl.

El Decret 153/2019 preveu una sèrie de mesures per assegurar les bones maneres i la traçabilitat en la fertilització amb dejeccions ramaderes. Aquestes condicions passen per l’obligatorietat de disposar d’un dispositiu GPS en els equips de transport de dejeccions, així com la prohibició d’aplicar-ne de líquides en ventall i l’obligatorietat de disposar d’un conductímetre o sistema equivalent per tal de poder mesurar detalladament la riquesa en nitrogen de les dejeccions líquides.

En els casos en què les dejeccions són aplicades pel mateix ramader o per l’agricultor a la seva explotació, la implantació d’aquestes mesures és una mica més laxa que quan el transport el realitza una tercera persona. Les condicions i els terminis d’implantació de totes aquestes mesures estan recollits i es poden consultar en el mateix Decret.

Igualment, per tal de complir les bones pràctiques de fertilització s’han de respectar els períodes de no aplicació dels fertilitzants nitrogenats. Uns períodes, aquests, que s’estableixen tenint en compte la casuística especifica de cada zona i tenint present les seves corresponents tipologies de conreus.

Períodes i registre

Una de les principals novetats que presenta el text és que estableix períodes de no aplicació de fertilitzants nitrogenats a les zones no declarades vulnerables. En qualsevol cas, es poden aplicar purins i adobs inorgànics dins dels períodes de no aplicació quan sigui dins dels 45 dies anteriors a la sembra; en el cas dels fems, en canvi, aquest període inclou els dos mesos anteriors a la sembra.

Per evitar l’emissió de nitrogen a l’atmosfera, i per evitar molèsties a la població, s’estableixen uns terminis d’incorporació al sòl de les dejeccions des de la seva aplicació. La durada d’aquests períodes dependrà del tipus de fertilitzant, així com d’altres factors, com ara la distància als nuclis de població i la grandària de la granja d’on procedeixin les dejeccions.

A més a més, a partir del mes de febrer del 2020 no es podran aplicar fertilitzants orgànics en cap de setmana (des de les 15 h del divendres fins a les 24 h del diumenge) ni en festius. La quantitat màxima de nitrogen aportada a través de les dejeccions als camps de conreu és un altre aspecte important que cal tenir en compte. En aquest sentit, el decret fixa aquest sostre tenint en compte paràmetres com ara la zona, el conreu o plantació i el règim d’explotació, sense que en cap cas es puguin superar les quantitats màximes establertes.

Tenint en compte tots aquests aspectes i mesures, es considera molt important que quan el ramader porti les seves dejeccions a un o a uns quants agricultors, deixi constància escrita de l’aplicació realitzada quant a tipus, quantitat i riquesa de la dejecció aplicada, així com del dia en què s’ha realitzat l’aplicació.

Actualment, des d’Agroxarxa estem preparant un document d’entrega pensat perquè pugui facilitar el traspàs d’informació entre el ramader i l’agricultor. L’objectiu és fer que aquest text serveixi per acreditar documentalment que es compleixen els requisits establerts i per facilitar la declaració que ambdues parts hauran de fer obligatòriament cada any. Així, els agricultors hauran de declarar anualment totes les quantitats de nitrogen que hagin aplicat a la seva explotació, encara que no hi hagin fet servir nitrogen orgànic.

Article publicat a La Terra núm. 459, del mes d’octubre de 2019. Font: Elaboració pròpia.