Articles d'interès

tractor gastoil camp llaurat

Cessió de l’aprofitament agrari

• L’arrendament rústic i la parceria són les figures legals més habituals per cedir l’aprofitament agrari d’una finca rústica

Qualsevol propietari d’una finca rústica pot decidir cedirne el conreu a una altra persona, que assumirà els riscos que comporta l’activitat agrària. I així, ja sigui per cessament de l’activitat del propietari o per qualsevol altre motiu, aquest decideix cedir onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal de les finques.

gasoil_tractorLes figures més habituals de cessió de l’aprofitament de les finques rústiques són l’arrendament rústic i la parceria. La conveniència de regular la cessió de l’aprofitament mitjançant una o altra forma contractual dependrà de cada cas en concret. En ambdós casos, però, la cessió de l’aprofitament no és gratuïta. En el cas de l’arrendament, en la majoria dels casos, la contraprestació econòmica serà un preu o una renda en diners, tot i que també pot consistir en una quantitat determinada, però no una part alíquota, de fruits, o una contraprestació consistent en l’obligació de millorar la finca arrendada, com seria el cas d’efectuar la rompuda de la terra, artigar-la, posar-la en cultiu, transformar-la en regadiu o altres obres. En el cas de la parceria, a diferència de l’arrendament, la contraprestació per la cessió de l’aprofitament consisteix en una participació dels productes obtinguts del conreu, convinguda lliurement entre les parts, amb contribució o sense contribució del propietari en les despeses.

Així, en l’arrendament, l’arrendatari ha de conrear les finques amb les plantacions o sembres que a ell més li convinguin, amb l’obligació, això sí, de conrear segons ús i costum de bon pagès –clàusula immemorial dels contractes de conreu a Catalunya—, d’acord amb les bones pràctiquesagràries i les limitacions específiques a què estiguin sotmeses determinades zones del territori en funció de la normativa en vigor; i amb l’obligació de pagar la renda convinguda al propietari i de retornar la finca en l’estat en què l’hagi trobat.

En la parceria, però, el parcer —a més de respectar l’obligació de conrear segons ús i costum de bon pagès — atès que la contraprestació és una participació en els productes obtinguts, té l’obligació d’informar el propietari sobre el desenvolupament del conreu, i el propietari disposa del dret d’efectuar les comprovacions que consideri convenients. I així, el parcer ha d’avisar amb antelació el propietari perquè, si aquest vol, pugui presenciar la recol·lecció dels fruits obtinguts del conreu de la finca. Aquestes obligacions són prèvies a la rendició de comptes al propietari de la participació que li correspon. L’incompliment de l’obligació d’informar i comunicar, així com la deslleialtat del parcer en el còmput de la participació que correspon al propietari en el lliurament dels productes de les finques, són causa de resolució del contracte de parceria.

S’optarà entre una o altra figura segons els interessos dels contractants. Sigui com sigui, caldrà atendre’s a la la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, que s’ocupa, a més, d’altres contractes, com el d’arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural o el d’arrendament de pastures.

Article publicat a La Terra núm. 410, del mes de Gener 2015. Font: Elaboració pròpia