Actualitat

Com interpretar un compte de pèrdues i guanys

Visió d’empresa • El compte de pèrdues i guanys recull els ingressos i les despeses del període estudiat i el resultat, abans i després d’impostos

Anàlisi • Al compte, les partides d’ingressos cal assenyalar-les en positiu, i les de despeses, en negatiu

Els informes comptables són molt útils per ordenar i agrupar tota la informació entrada a la comptabilitat i tenir una visió global de l’empresa. El Compte de Pèrdues i Guanys és un informe que recull els ingressos i despeses del període estudiat i el resultat (guany o pèrdua) que s’ha produït, abans i després d’impostos. Ens dona informació econòmica de l’empresa a diferència del balanç de situació, que ens informa del patrimoni i de la salut financera. Antigament s’anomenava Compte de Resultats.

L’estructura i contingut d’aquest informe està regulat pel Pla General de Comptabilitat, i per aquest motiu es poden comparar amb fiabilitat diferents empreses o diferents anys de la mateixa empresa. Un dels objectius d’una empresa és guanyar diners, i per això l’anàlisi econòmica ajuda a verificar com obtenir resultats i com millorar-los. Aquesta anàlisi es fa sobre les dades que estan al compte de pèrdues i guanys.

A partir de la comptabilitat confeccionem el compte de pèrdues i guanys. Els programes informàtics ho creen automàticament però també podem fer-ho a partir d’un informe de saldos de tots els comptes. El compte de pèrdues i guanys correspon a un període determinat, habitualment anual, tot i que per fer-ne el seguiment pot ser útil trimestral o bé acumulat des de l’inici d’any fins a un mes concret, sobretot per comparar-ho amb el de l’any anterior.

Per fer un compte de pèrdues i guanys agrupem els conceptes (comptes) en diverses partides [vegeu gràfic]; els ingressos es posen en positiu i les despeses, en negatiu. Aquestes són les partides més significatives: import net de la xifra de negocis (vendes i serveis prestats); variació d’existències de productes acabats (diferència entre el valor de l’estoc final i el de l’estoc inicial dels productes per a la venda); aprovisionaments (compres i treballs realitzats per altres empreses i la variació d’existències d’aquestes compres); altres ingressos d’explotació (subvencions de campanya i arrendaments); despeses de personal (sous, seguretat social i altres despeses socials).

Altres partides d’un informe són: altres despeses d’explotació (serveis i impostos); amortització de l’immobilitzat (depreciació de les inversions, calculada aplicant un percentatge anual sobre el preu d’adquisició); imputació de subvencions de l’immobilitzat (subvencions per a inversions anualitzades seguint el mateix criteri que el de l’amortització de les inversions subvencionades); ingressos financers (interessos cobrats per inversions financeres); despeses financeres (interessos pagats per préstecs); impost sobre beneficis (impost sobre societats o IRPF en cas de persones físiques).

EVOLUCIÓ DE LES PARTIDES • Una estratègia simple per augmentar el benefici és augmentar els ingressos i disminuir les despeses, o fer ambdues coses, però no hem de descuidar aspectes com la qualitat del producte, els riscos sanitaris o d’altra mena. D’altra banda, és útil analitzar l’evolució de cada partida any rere any per detectar possibles desviacions o tendències i resoldre-ho, sobretot en les vendes, els costos i les despeses financeres.

És important analitzar per separat el resultat d’explotació i el resultat financer, ja que el primer mesura el resultat de l’activitat sense interferències financeres. El resultat financer informa de l’impacte del finançament sobre el resultat econòmic i és una partida que cal vigilar per evitar mals majors. Molts casos de tancament d’empreses es deuen a un excessiu endeutament i costos derivats.

Normalment s’utilitzen ràtios o indicadors que faciliten l’anàlisi, com la despesa financera sobre el total de vendes en percentatge. Si la calculem i n’anem seguint l’evolució podem detectar si el percentatge augmenta abans que sigui massa perillós. Un nivell molt elevat indica que l’activitat està molt penalitzada per la despesa financera i pot empitjorar si els tipus d’interès dels préstecs augmenten en un futur.

Article publicat a La Terra núm. 451, del mes de gener de 2019. Font: Elaboració pròpia