Articles d'interès

Consideracions sobre el dret d’opció

• És un dret d’adquisició voluntària que faculta el titular davant d’altres persones a adquirir un bé.

Mitjançant el dret d’opció, que és d’adquisició voluntària, el titular (l’optant) té prioritat enfront d’altres persones (els concedents) per adquirir un bé concret —el cas més normal— amb unes determinades condicions i en un temps concret, de manera que l’elecció de l’optant vincularà els concedents.

En aquest dret, cal diferenciar la prima, que és opcional, de la contraprestació, que és obligatòria. La prima és el cost afegit que pot haver de pagar l’optant per disposar d’aquest dret; es pacta en el moment de la constitució i no és obligatori que hi sigui, és a dir, l’atorgament de l’opció també pot ser gratuïta. La contraprestació és el preu que es pacta per adquirir el bé (pot ser monetària o no), i ha de ser determinada, és a dir, el preu de venda no pot quedar enlaire.

Cal advertir que, perquè el dret d’opció sigui vàlid, és necessari acreditar el pagament de la contraprestació pactada i que a l’escriptura hi consti com s’ha acreditat davant del concedent, així com el termini per exercitar el dret. Si teniu un dret d’opció recollit en algun document i on no consti cap termini o s’hagi fixat per un termini indefinit, caldrà recórrer a la llei, que fixa una durada d’un màxim de 10 anys prorrogables, de mutu acord, per períodes també de 10 anys, sense que es prevegi cap límit quant a les pròrrogues. No obstant això, les pròrrogues ho són de mutu acord, de manera que, a falta d’acord i havent transcorregut els 10 anys que fixa la llei (a falta de pacte de les parts en un altre sentit), el dret caduca.

Dret d’opció atorgat a altri • I què puc fer si sóc jo qui té un bé amb un dret d’opció atorgat a una altra persona? Doncs l’obligació principal és la de conservació, que comporta el dret de l’optant a inspeccionar el bé per conèixer-ne l’estat de conservació. L’optant, encara que tingui aquest dret d’inspecció, no pot realitzar ni exigir que es realitzi cap obra de reparació o conservació, el que sí que poder fer, si finalment exerceix el seu dret, és demanar una indemnització si els béns no s’han conservat correctament.

La concessió de l’opció no elimina la facultat de disposició, i el concedent pot vendre els béns sobre els quals recau l’opció sense el consentiment o l’autorització de l’optant; no obstant això, a la pràctica, serà difícil trobar algú que vulgui comprar un bé amb aquesta opció exercida sobre ell, si no és amb una gran rebaixa del preu.

Disposar del dret d’opció • Com a regla general, és transmissible en vida i també a causa de mort. És embargable i també gravable, per exemple, amb una hipoteca.

Per acabar, cal dir que, excepte que es prevegi una altra cosa, l’exercici del dret d’opció és unilateral i, fora que no es compleixi allò pactat, el concedent no s’hi pot oposar. L’exercici requereix el pagament del preu “en exercir el dret o abans d’exercir-lo”, i és aquesta obligació la que genera més problemes al jutjat, per això es recomana que en el contracte on es fixa l’opció, s’hi especifiqui com cal efectuar la contraprestació.

Article publicat a La Terra núm. 418, del mes d’octubre 2015. Font: Elaboració pròpia.