Actualitat

Dret de successions: la quarta vidual

És la quarta part de l’herència líquida del cònjuge premort que el cònjuge supervivent té dret a exigir als hereus

Darrerament estem observant un increment en el nombre de reclamacions de legítimes: els fills del causant menys afavorits per aquest en el seu testament demanen a l’hereu —normalment un altre fill— una part d’allò en què el causant ha afavorit a aquest. El mateix passa amb una altra figura jurídica que també ha calgut que desempolsem dels manuals: la quarta vidual.

La quarta vidual és el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en unió estable de parella, sense recursos suficients per satisfer les seves necessitats, a exigir als hereus del seu cònjuge premort un valor equivalent, com a màxim, a la quarta part del valor de l’actiu hereditari líquid. En aquests temps, en què el matrimoni o la convivència en parella no té edat ni té fronteres, una conseqüència pràctica no prevista per ningú és que la parella supervivent del difunt, en veure limitats a la mort d’aquest els seus drets hereditaris —en el millor dels casos, a l’usdefruit sobre l’habitatge—, reclami als fills del seu espòs/esposa el que la llei li permet: una quarta part del valor de tot el cabal hereditari; a més, a diferència del que passa amb la legítima, no cal que se la reparteixi amb ningú més (la legítima és també una quarta part, però s’ha de repartir entre la resta de fills que també la demanin).

Sense proporcionalitat. És cert que l’import màxim que preveu la quarta vidual és elevat; també és cert que la llei no preveu cap limitació ni proporcionalitat d’aquesta amb la duració del matrimoni. La falta de previsió del límit temporal per la llei, té l’origen en el caràcter històric de la quarta vidual, que va néixer en un context de “matrimoni per tota la vida”, en què la dona tenia un caràcter secundari a tots els efectes, tant dins de la família d’on provenia com a la qual passava a formar part. Però la societat ha canviat i el matrimoni ja no és per a tota la vida i, en cas que ho hagi estat, un segon matrimoni ja no està mal vist com abans. No obstant això, arrosseguem aquesta figura creada en un altre context històric en què el legislador, en regular-la novament en el nou codi civil, no va saber adequar a la nova realitat, de manera que a data d’avui és indiferent que el matrimoni hagi durat 30 anys o dos mesos; la quarta vidual existeix, per bé que entenc que la jurisprudència en buscarà la proporcionalitat.

Situació de necessitat. Tanmateix, tampoc és tan fàcil tenir-hi dret, cal que s’acrediti l’existència d’una situació de necessitat, que no vol dir que ens trobem davant d’un indigent, sinó que n’hi ha prou d’acreditar un estat de pobresa relativa, en el sentit que cal que no tingui recursos econòmics suficients (però en pot tenir) per cobrir les necessitats bàsiques, que s’hauran de valorar tenint present l’estat de benestar de què gaudia durant la convivència amb la persona difunta, edat, salut i salaris o rendes que estigui percebent…. La conjunció de tots aquests factors serà la que servirà per determinar el valor a què tindrà dret dins del límit màxim de la quarta part del cabal hereditari del seu cònjuge difunt.

Article publicat a La Terra núm. 445, del mes de maig de 2018. Font: Elaboració pròpia