Actualitat

El contracte d’arres en el Codi civil català

Influència europea. Cal que el venedor doni informació acurada sobre el producte objecte de la compravenda.

El contracte d’arres és un negoci jurídic que té per finalitat assegurar una compravenda entre dues parts interessades, però que, pels motius que sigui, no es pot perfeccionar fins més endavant.

A través del contracte, venedor i comprador es comprometen a transmetre i rebre, respectivament, la titularitat d’un bé en unes condicions determinades. Els acords de l’operació de venda ja  estan fixats i en sorgiran efectes en una data futura però certa, de manera que totes dues parts s’asseguren el compromís, malgrat que hagi de transcórrer un temps des que s’han pactat les condicions de la compravenda i el moment en què s’efectua.

Com a contraprestació del contracte d’arres, el comprador entrega una part del preu fixat per a la compravenda, que es descomptarà de l’import final al venedor. Aquest es compromet a guardar i cuidar el bé fins que, efectivament, es transmet la propietat. Les arres poden ser de dos tipus; hi ha les arres confirmatòries i les penals o penitencials. La diferència entre unes i altres rau en la possibilitat de resoldre el compromís de venda i en les conseqüències de la resolució.

Així, les arres penals ofereixen la possibilitat, tant al venedor com al comprador, de desvincular-se de l’acord de compravenda mitjançant el pagament d’una indemnització. En el cas del comprador, es correspon amb el preu entregat en concepte d’arres i, en el cas del venedor,  aquest ha de retornar per doblat l’import rebut en el mateix concepte.

Les arres confirmatòries, en canvi, suposen una compravenda que es perfeccionarà en un moment futur, quan es faci entrega de la totalitat del preu i es traslladi la titularitat del bé, sense opció de desvincular-se dels acords adoptats.

Fins a l’entrada en vigor del Llibre sisè del Codi civil català, el contracte d’arres estava regulat al Codi civil estatal i aquestes podien ser, tant confirmatòries com penals, fins i tot havien arribat a conviure totes dues tipologies en un mateix acord. Això ja no és possible i, a més, excepte que un pacte estableixi el contrari, s’entén que tots els contractes d’arres són d’arres confirmatòries.

És important tenir en compte aquesta especificació perquè, si hem signat un contracte d’arres i, posteriorment, no volem prosseguir amb la compravenda, l’altra part ens pot obligar al seu compliment.

Així, seguint la tendència europea i en aplicació, per analogia, dels requisits de la compravenda, en la formalització d’un contracte d’arres, el venedor oferirà tota la informació que tingui del producte perquè el comprador mostri la seva conformitat. D’aquesta manera, s’ofereixen més garanties i seguretat a totes dues parts. Finalment, tot i posposar la perfecció de la operació, el contingut de la compravenda ha quedat totalment fixat i operarà automàticament quan es donin les condicions prèviament pactades en el contracte d’arres.

Article publicat a La Terra núm. 443, del mes de març de 2018. Font: Elaboració pròpia