Actualitat

Gestió integrada de plagues

Normativa • Des del 2014 és obligatori que tots els agricultors apliquin els principis de la gestió integrada de plagues Regulació • Les condicions d’emmagatzematge dels productes fitosanitaris i els mitjans davant els riscos estan regulats.

A Europa, cada cop és mes alta la sensibilitat i l’exigència social  respecte al medi ambient, a la qualitat de les produccions agrícoles i a l’interès de minimitzar la toxicitat dels fitosanitaris aplicats a la salut humana.Tots aquests aspectes han ocasionat, entre d’altres, que s’hagi regulat l’aplicació de fitosanitaris i tècniques de conreu, mitjançant la Gestió Integrada de Plagues [GIP], entenent aquest concepte com el conjunt de mesures encaminades a reduir els riscos quant al medi ambient i la salut humana, sense pèrdua del rendiment de les collites. És en aquest sentit que el 14 d’octubre del 2012 va entrar en vigor el Reial Decret 1311/2012 que estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris.

La GIP es fonamenta en la combinació de mesures per evitar el desenvolupament de poblacions d’organismes nocius, mantenint l’ús dels productes fitosanitaris i altres formes d’intervenció en nivells que siguin sostenibles, com ara: la rotació de cultius, la falsa sembra, dates i densitats de sembra adequades, la utilització de varietats resistents, la utilització de material vegetal normalitzat o certificat, protecció d’organismes beneficiosos, utilització de sistemes alternatius a la lluita química, etcètera. De manera que els agricultors amb l’ajut d’un assessor en GIP acreditat puguin decidir les mesures fitosanitàries específiques per a la plaga o malaltia a aplicar, i en quin moment ho fan.

Des d’inici del 2014 és obligatori que tots els agricultors apliquin els principis en GIP, excepte els que realitzen producció integrada, ecològica o altres sistemes de producció certificada que estiguin aprovats. També n’estan exempts els cultius que es consideri que tinguin un baix consum de productes fitosanitaris.

D’aquesta manera, els agricultors haurem de registrar en el Quadern d’Explotació totes les actuacions que es duguin a terme, tant si són de tipus fitosanitari com mesures culturals o actuacions de tipus biològic. Aquest document és obligatori per a totes les explotacions agràries des del 2013, independentment de si necessiten assessorament en GIP o no, i s’ha de conservar tres anys, juntament amb el certificat d’inspecció de la màquina de tractaments, factures dels fitosanitaris, analítiques de residus, albarans de lliuraments dels envasos a un gestor o punt SIGFITO, contracte de tractaments quan aquests hagin estats fets per una empresa de serveis, i documents d’assessorament, quan s’escaigui. Aquesta documentació pot ser requerida en els controls de condicionalitat dels ajuts, o pel règim de sancions de la Llei 43/2002, del 20 de novembre, de sanitat vegetal.

Produccions necessiten integració integrada plagues

Tanmateix, la normativa estableix que cal disposar del nivell de capacitació adient per poder aplicar i manipular productes fitosanitaris i poder escollir entre un nivell de capacitació bàsic, per a agricultors que facin tractaments en la mateixa explotació, i qualificat, per als aplicadors de productes fitosanitaris a tercers, que facin tractaments emprant personal auxiliar, personal que intervingui en la venda de fitosanitaris, responsables d’empreses dedicades a l’aplicació de fitosanitaris, i responsables tècnics d’empreses i explotacions que apliquin fitosanitaris.

El Reial Decret 1311/2012 també regula les condicions d’emmagatzematge dels productes fitosanitaris per a ús professional i especificant que s’han de guardar en armaris tancats o habitacions ventilades i amb pany, que solament han de contenir productes fitosanitaris  han d’estar separats de qualsevol local habitat, amb sortida a l’exterior, allunyats de masses d’aigua superficial i pous, i protegits de temperatures extremes, entre d’altres.

A més, s’han de tenir els mitjans adequats per recollir vessaments accidentals, disposar d’un contenidor amb bossa de plàstic per aïllar els envasos malmesos, buits i restes de productes fins al lliurament al gestor de residus, i tenir a la vista els telèfons d’emergència i els consells de seguretat en cas d’accidents.

Article publicat a La Terra núm. 430, del mes de novembre 2016. Font: Elaboració pròpia.