Actualitat

La immatriculació de finques

S’entén per immatricular, fer la primera inscripció d’una finca que no consta prèviament inscrita al Registre de la Propietat.

Si bé el més habitual és que les finques rústiques o urbanes estiguin inscrites al Registre de la Propietat, no sempre és així. Per dur a terme la immatriculació de finques és necessari seguir algun dels procediments previstos a la Llei Hipotecària, modificats per la Llei 13/2015, del 24 de juny, de Reforma de la Llei Hipotecària i de la Llei de Cadastre Immobiliari.

Immatriculació per doble títol • Un d’ells és la immatriculació per doble títol, és a dir, per la presentació al Registre de dos títols públics translatius de domini, atorgats per persones que acreditin haver adquirit la propietat de la finca almenys un any abans de l’atorgament, també mitjançant títol públic; serà necessària la identitat en la descripció de la finca en ambdós títols a judici del registrador i la identitat entre la descripció continguda al títol i la certificació cadastral descriptiva i gràfica que ha d’aportar-se a l’efecte.

Per expedient de domini • Els expedients de domini, avui en dia, es tramiten davant de notari, i és necessari el títol de propietat de la finca, la certificació cadastral descriptiva i gràfica de la parcel·la, la certificació del registrador que acrediti que la finca en qüestió no està prèviament inscrita, la notificació als titulars de drets reals de la finca i als titulars de les finques confrontats i la publicació d’edictes. Durant aquest procediment s’obrirà un termini per presentar al·legacions i proves per part de qualsevol interessat, i és necessari per a la continuació del procediment que no consti oposició per part de cap interessat i, en tot cas, serà necessària la qualificació favorable del registrador.

A més dels procediments anteriors, també es pot obtenir la immatriculació: quan es tracti de finques aportades a expedients de transformació urbanística; quan es tracti de finques de reemplaçament resultants d’expedients de concentració parcel·lària; quan es tracti de finques que hagin estat objecte d’expropiació forçosa; quan es tracti de finques de titularitat pública resultants de procediments administratius de fitament; i en virtut de sentència que expressament ordeni la immatriculació.

Supòsit especial • Per acabar, convé esmentar el procediment especial previst per a la immatriculació de finques de què disposen les administracions públiques i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol d’aquestes, si bé desapareix, amb la modificació del 2015, el privilegi que compartia l’Església Catòlica amb les administracions. En aquest cas, es poden immatricular els béns de la seva titularitat mitjançant títol escrit de domini, en cas que en disposin, acompanyat d’un certificat administratiu lliurat pel funcionari a càrrec del qual es trobi l’administració de l’immoble i de certificació cadastral descriptiva i gràfica de la parcel·la que es correspongui amb la descripció literària i la delimitació geogràfica de la finca podent, si la finca no en té, cal aportar representació gràfica georreferenciada i l’informe del cadastre.

Article publicat a La Terra núm. 447, del mes de juliol-agost de 2018. Font: Elaboració pròpia