Actualitat

La copropietat: solució i conflicte

Dels béns en podem ser plens propietaris o bé en podem ser propietaris juntament amb altres persones i, en aquest cas, som copropietaris i estem en condomini.

Per la copropietat d’un bé s’entén quan s’atribueix de manera conjunta i concurrent a dues o més persones, amb els drets i obligacions segons el percentatge de participació que cada copropietari ostenta. Tradicionalment, i ja ho deien els romans, les situacions de copropietat s’han valorat negativament, ja que són una font potencial de conflictes, tot i que també tenen un vessant positiu, atès que ens permeten adquirir béns que, potser, en solitari no podríem.

Ara bé, ningú no està obligat a romandre en una comunitat i pot, en qualsevol moment i sense expressar els seus motius, instar a dissoldre el condomini mitjançant l’acció de la divisió d’allò compartit, excepte en el cas que, de mutu acord, els copropietaris hagin pactat la indivisió per un període determinat.

Si la divisió és possible, aquest bé es divideix i es reparteix proporcionalment entre els copropietaris, mentre que si no és divisible, qualsevol dels copropietaris se’l pot adjudicar pagant la part corresponent a la resta, o bé, si cap dels copropietaris té interès de quedar-se’l, es ven a un tercer i es reparteix el preu pagat.

El cotitular que ho sigui de les quatre cinquenes parts de les quotes o més, però, si hi te interès, pot exigir l’adjudicació de la totalitat del bé objecte de la comunitat pagant en metàl·lic el valor pericial de la participació dels altres cotitulars.

En cas que hi hagi diversos copropietaris que tinguin interès d’adjudicar-se el bé i tots tinguin la mateixa participació, la disputa la decidirà la sort, pagant als altres el valor que en resulti.

La subhasta, solució extrema

El dret civil català no contempla la subhasta del bé, però cap norma no impedeix que es pugui recórrer a aquest procediment, per la via judicial, com a remei per escapar de la indivisió i hi poden accedir tant els tercers aliens com els mateixos copropietaris.

Ni la divisió del bé, ni l’adjudicació a un dels copropietaris, o la venta a un tercer, no estan exempts de conflicte, i la majoria de vegades acaba al jutjat, i cap de les parts en surt beneficiada ni satisfeta amb el resultat, atenent a la complexitat del procediment, ja que inicialment s’ha d’instar una demanda per exercitar l’acció de divisió de la copropietat i un cop declarada la divisió o indivisió del bé, s’ha d’executar la sentència que en resulti. Això sol dur a un procediment llarg, on el punt de conflicte sempre acaba sent el valor que resulta de les valoracions aportades.

És per això que davant d’un cas de dissolució de la copropietat, per tal d’evitar que el procediment s’allargui i d’evitar una possible subhasta judicial, es recomana arribar a un acord entre les parts apropant posicions a través d’una valoració objectiva del bé que tingui en compte el preu de mercat de l’immoble i la situació jurídica del mateix.

Article publicat a La Terra núm. 459, del mes d’octubre de 2019. Font: Elaboració pròpia.