Actualitat

La fertilitat biològica del sòl

Fertilitat: és necessària un bona concentració de carboni per l’equilibri dels microorganismes indispensables del sòl. Adob mineral: s’ha d’evitar la fertilització mineral excessiva o descompensada per no trencar l’equilibri microbià.

La fertilitat del sòl cada vegada desperta més interès dintre del món agrícola, degut a la seva importància en el desenvolupament d’ecosistemes agraris productius, equilibrats i sostenibles.

Per conèixer el grau de fertilitat del sòl, cal analitzar el vessant físic (condicions estructurals adequades per al suport i creixement dels cultius), el químic (disponibilitat de nutrients), i el biològic (elements vius del sòl). De tots tres, aquest últim és d’una importància crucial i actualment el més limitant. Sense aquest, és impossible aconseguir l’equilibri entre els elements que garanteixen la màxima fertilitat.

El sòl acompleix diferents serveis ambientals, i molts es deuen a la seva biodiversitat. Entre les seves funcions essencials cal remarcar la importància en la regulació del cicle del carboni, que és l’element que permet mantenir l’equilibri entre fongs i bacteris (fertilitat biològica).

Aquests microorganismes, juntament amb els minerals i la matèria orgànica del sòl, són fonamentals per garantir l’equilibri de nutrients indispensables per al desenvolupament correcte de la planta sense inconvenients i sense necessitat d’excedents.

INTERACCIONS PLANTA-SÒL • A la rizosfera, que és la part del sòl que es troba a 1-2 centímetres al voltant de l’arrel viva i que està sota la influència directa d’aquesta, és on es produeixen moltes interaccions planta-sòl, a través de la biota (conjunt de fauna i flora). Cada planta decideix quin tipus de biota vol tenir amb ella, i hi estableix relació directa de diferents maneres.

Tot i que encara no es coneix ben bé com funcionen els sòls supressius (són aquells que a través de l’equilibri amb la rizosfera inhibeixen el desenvolupament de malalties malgrat la presència de patògens), sí que s’ha observat que hi ha una densitat més elevada d’alguns fongs i bacteris. D’aquí la importància de mantenir una bona concentració de carboni, perquè en depèn l’equilibri dels microorganismes indispensables per a la correcta fertilitat del sòl. A causa d’això, és fàcil pensar que el compost de bona qualitat (ric en carboni adequat) pot exercir un paper important en el creixement de la planta i en el control de les malalties.

S’ha observat que determinades pràctiques agrícoles trenquen l’equilibri microbià en fer que no es gestioni bé el carboni. Així, cal evitar una fertilització mineral excessiva o descompensada. Quan la planta ja obté el nitrogen de manera fàcil, la simbiosi que estableix amb determinats fongs i bacteris deixa de tenir sentit; com a conseqüència, disminueix la concentració de micorrizes i també el creixement natural de la planta.

ADOBS ORGÀNICS • Tampoc s’han de fer servir adobs orgànics rics en fòsfor. S’ha d’escollir molt bé el tipus d’adob en funció del cultiu (com s’apuntava abans, cada planta estableix les seves relacions i comunicacions). L’adob madur (marró) afavoreix el fong i l’adob verd, els bacteris: si hi ha desequilibri, hi ha problemes en l’alimentació i la sanitat de la planta.

A més, s’ha d’evitar un treball del sòl incorrecte, ja que se n’alteren l’estructura i els microorganismes. De la mateixa manera, no s’han de fer rotacions de cultius inadequades. La biodiversitat augmenta la biota del sòl, però les micorrizes poden morir quan la planta amb la qual estableix simbiosi s’elimina. Quan això passa entren en estat de letargia durant un període màxim de sis mesos. Per tant, si es volen mantenir, cal plantar cultius que necessitin micorrizes dintre d’aquest termini, per aconseguir que aquestes continuïn fent la seva funció. En cas contrari, desapareixerien.

Una altra de les qüestions que cal evitar és la compactació. Un sòl és fèrtil quan està ben airejat i és capaç d’absorbir i retenir l’aigua per als éssers vius.

Així, i com a conclusió de les reflexions exposades, el carboni és un element indispensable per garantir la fertilitat del sòl i la salut dels nostres cultius.

Article publicat a La Terra núm. 449, del mes de octubre-novembre de 2018. Font: Elaboració pròpia