Actualitat

La usucapió

La usucapió és el títol adquisitiu de la propietat o d’un dret real possessori en virtut de la qual, per la possessió continuada d’un bé durant el temps fixat per les lleis, dona dret al posseïdor a ser propietari del mateix. Actualment la figura de la usucapió, es troba regulada en els articles 531-23 i següents del Codi Civil de Catalunya (en endavant CCCat).

En primer lloc, per tal d’entendre aquest títol adquisitiu, cal tenir en consideració que el dret de la propietat -que és el dret real principal- es desmembra, alhora, en dos drets diferenciats: el títol i la possessió. D’aquesta manera, una persona pot ser titular d’un bé immoble de conformitat amb la seva inscripció en el corresponent Registre de la Propietat –títol- mentre que la detenció d’aquest mateix bé -possessió- està en mans d’una persona diferent.

En segon lloc, per tal de fer efectiu aquest títol d’adquisició, la llei exigeix el compliment de diversos requisits, el quals es troben recollits en l’article 531-24 del CCCat: possessió en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i sense necessitat de títol ni de bona fe. En conseqüència, per poder usucapir un bé no serà suficient la seva mera detenció sinó que la llei requereix actuar com a titular del mateix. I com s’acredita aquesta actuació? Doncs una forma d’acreditar que s’actua com a titular del bé que es vol usucapir –en el cas dels immobles- serà abonant l’Impost de Béns Immobles, per exemple.

Tanmateix és determinant que la possessió sigui ininterrompuda durant el temps establert per la llei. Segons disposa l’article 531-27 del CCCat, els terminis per usucapir són de tres anys per al béns mobles i de vint anys per als immobles. No obstant, cal tenir en consideració que aquests terminis no sempre han estat els mateixos doncs la normativa anterior al vigent CCCat –la Compilació de Dret Civil de Catalunya- establia que el termini per la usucapió de bens mobles era de sis anys i de trenta per als immobles. En funció de quan s’hagi iniciat la possessió s’aplicarà els terminis previstos en la normativa actual o en l’anterior.

La llei preveu quines són les causes per les quals s’interromp la usucapió: quan cessa la possessió; quan qui usucapeix reconeix expressament o tàcitament el dret dels titulars del bé; quan els titulars del bé o una tercera persona interessada s’oposen judicialment a la usucapió en curs i la persona que usucapeix acorden sotmetre a arbitratge les qüestions relatives a la usucapió; i quan els titulars del bé requereixen notarialment als posseïdors que els reconeguin el títol de possessió. La existència de qualsevol d’aquestes causes implica que el termini de la possessió per usucapir comença a córrer de nou i completament.

I qui pot al·legar la usucapió d’un bé? Segons disposa la normativa vigent poden fer-ho la persona que ha usucapit, o els seus hereus, i tota persona interessada en el fet que es declari que la persona que usucapeix ha adquirit el bé.

Finalment cal esmentar que la norma preveu la possibilitat de renunciar a la usucapió. En aquest cas, es requereix la capacitat per a disposar del dret usucapit. La renuncia no perjudica els creditors de qui ha usucapit, ni els titulars de drets constituïts sobre el bé usucapit, així com tampoc impedeix a qui ha usucapit, tornar a iniciar la usucapió del mateix dret.

Article publicat a La Terra núm. 456, del mes de juny de 2019. Font: Elaboració pròpia.