Articles d'interès

Les societats civils privades al sector agrari

Rapidesa • Crear una Societat Civil Privada permet reduir tràmits i costos de constitució i cada soci imputa els beneficis a la seva declaració de renda.
Tipologia dels socis • Permet dues figures: el soci treballador que aporta treball i capital i el soci capitalista.

Les societats civils privades al sector agrari

Quan dues o més persones volen associar-se per gestionar una explotació agrària o ramadera, una de les fórmules més utilitzades ha estat la de la Societat Civil Privada [SCP]. Aquesta figura permet que dues o més persones s’associïn d’una manera ràpida i econòmica. La seva constitució no requereix escriptura pública, tampoc l’aportació d’un capital mínim obligatori, ni la seva inscripció al Registre Mercantil, i queden molt reduïts els costos de constitució i tràmits necessaris.

Com a contrapartida, la responsabilitat dels socis d’una SCP és il·limitada i solidària, és a dir, que en cas de fallida de la societat, els deutors podran reclamar els deutes pendents als socis i aquests, respondran de manera il·limitada i solidària amb tot el seu patrimoni.

En l’aspecte tributari, les SCP no liquiden l’Impost sobre Societats pels beneficis obtinguts com les societats mercantils, sinó que cada soci imputa el benefici corresponent a la seva participació en la declaració de la renda.

Les SCP permeten l’existència de dos tipologies de socis, els socis treballadors que aporten treball i capital i els socis capitalistes, els quals només aporten capital. És habitual que els socis capitalistes d’una SCP siguin aquells que, per algun motiu particular, no poden constar com a treballadors a la societat. Entre els motius més habituals hi ha els de ser jubilat, cobrar una prestació per atur o alguna altra pensió.

En aquests casos, la interpretació de l’Agència Tributària mitjançant consultes vinculants (V0238-04, V1130-06 i V0814-07), determina que la imputació en la renda del rendiment obtingut per la SCP serà de naturalesa diferent per a cadascun dels socis. Així doncs, mentre el soci treballador imputarà a la seva renda els rendiments obtinguts per la societat com a rendiments d’activitats econòmiques, el soci capitalista els imputarà com a rendiments del capital mobiliari, és a dir, com si es tractessin de dividends o d’interessos.

Per tant, la totalitat dels rendiments obtinguts per la SPC s’hauran d’imputar al soci treballador, mentre el soci capitalista només haurà d’imputar-se els rendiments obtinguts com a rendiment del capital mobiliari, és a dir, els imports cobrats efectivament. Evidentment, aquests rendiments pagats al soci capitalista constitueixen una despesa deduïble per al soci treballador.

Quant a les obligacions formals, el soci treballador estarà obligat a presentar pagaments a compte (model 130 o 131) i a imputar-se el rendiment íntegre de la societat. El soci capitalista no haurà de presentar pagaments a compte, sinó que serà la societat qui realitzarà la retenció d’una part dels seus guanys i els ingressos a Hisenda mitjançant el model 123.

El cas més extrem d’aquesta interpretació el trobaríem en una SCP que realitzés activitats acollides al règim d’estimació objectiva o mòduls. En aquest règim, les societats tributen en funció d’uns paràmetres objectius, com el nombre d’assalariats, els metres del local, etcètera.

En aquest cas, el soci treballador hauria d’imputar-se a la seva renda la totalitat dels ingressos determinats pels mòduls i pagar els tributs corresponents. Les quantitats abonades al soci capitalista tributarien com a rendiment del capital mobiliari i no constituirien una despesa deduïble per a la societat.

Per tot l’esmenta’t anteriorment i les implicacions que se’n deriven, és convenient analitzar cada situació particular abans de determinar la figura jurídica que s’adaptarà més bé a cada activitat i a cada realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.