Actualitat

Mercat assegurador: més oferta; servei suficient?

Canvis • El consumidor ara pren posició: tria el producte que li convé i la combinació més adequada a les seves necessitats

Concentració • En pocs anys han augmentat les compres i fusions en el mercat de la mediació en assegurances

Al tancament provisional de dades del mercat d’assegurances generals del 2015, sense incloure-hi les de vida i els seus derivats, es constata que més del 65 % de les primes facturades a l’exercici estan en mans dels 10 primers grups asseguradors (cal tenir en compte que aquests grups poden estar formats per més d’una entitat asseguradora i que, per tant, el grup està operant al mercat amb marques diferents).

De la mateixa manera, en pocs anys, també han augmentat les compres i fusions en el mercat de la mediació, i així mateix destaca una forta emergència de l’associacionisme, fet que s’ha traduït en una certa concentració dels tipus de negoci.

Evolució assegurances_blocAixí, es concentra el mercat de les asseguradores i es concentra el mercat de la mediació en assegurances, bo i creant en tots dos casos grups o empreses més grans i probablement amb més capacitat de resposta i millor posicionament per fer front als requeriments de l’entorn econòmic i dels seus clients.

D’altra banda, paulatinament, ha variat de manera important l’enfocament tècnic i comercial del producte. D’aquell “aquí teniu el meu contracte” hem passat al producte absolutament modular del “vostè pren la decisió…, triï i remeni” i faci una pòlissa “a la seva mida”.

El consumidor també ha modificat el seu comportament i ha pres posició davant dels canvis. No sols ha de triar el producte que creu que més li convé, sinó que entre els molts productes per escollir ha de tenir en compte per a cada un d’ells quina és la combinació més adequada a la seva necessitat. A més, i gràcies al desenvolupament tecnològic, es multipliquen les possibilitats d’obtenir aquesta informació de diferents fonts. Per acabar de compondre aquesta visió simplista del mercat, sumem-l’hi que el tret diferencial que ha impulsat bona part dels operadors per atreure creixement al seu negoci ha estat la congelació o la disminució del preu, molt per davant d’altres factors (no tan visibles però en ocasions molt més eficients), com la innovació o l’augment de qualitat. Així, hem arribat de nou al preu com a factor desencadenant de l’interès per les assegurances, tant per a qui les treballa com per a qui les compra.

Accidents de trànsit • Prenent com a exemple l’assegurança d’automòbil, la prima mitjana ponderada de totes les seves cobertures al 2016 és gairebé un 20 % més barata que la del 2012. Durant anys ha disminuït el nombre d’accidents de trànsit i les asseguradores tenen acords amb tallers i centres sanitaris, entre altres mecanismes, per intentar reduir costos, però no està clar que aquests motius per si sols permetin justificar aquesta diferència. A més, hi ha altres rams d’assegurances que també han seguit aquesta política de disminució de preus.

Si considerem que les despeses de les asseguradores per sinistres continuen sent similars i que els ingressos financers han disminuït bruscament amb motiu de la crisi, per congelar o baixar preus i mantenir benefici cal aplicar una política rigorosa de contenció de la despesa. La inversió tecnològica del sector és quantiosa on té uns retorns relativament ràpids, però fa la sensació que es potencia la vessant publicitària i comercial orientada a la venda de manera descompensada en relació amb la del servei continuat i de qualitat que caldria esperar d’una entitat de serveis.

En aquestes circumstàncies, no és especialment tranquil·litzador pensar que la inevitable necessitat de reduir costos per maximitzar el rendiment dels ingressos pugui passar per polítiques d’estudi rigorós dels sinistres amb l’objectiu d’estalviar tot allò que no sigui necessari pagar, i això no vol dir que les asseguradores hagin de pagar allò que no toca, però massa sovint hi ha situacions que es poden portar cap al costat “que més convingui” amb arguments de relativa consistència, tot i que, si estem parlant de quanties poc elevades, tothom creu que difícilment seran reclamades amb mitjans més contundents.

Article publicat a La Terra núm. 431, del mes de desembre 2016. Font: Elaboració pròpia.