Actualitat

Mesures urgents en habitatge i lloguer

El nou reial decret sobre Habitatge i Lloguer es justifica per la dificultat d’accés a l’habitatge en règim d’arrendament.

El 2 d’abril, la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar el reial decret llei 7/2019, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, amb efectes des del 6 de març del 2019, data d’entrada en vigor. Aquesta normativa té com a precedent el reial decret llei 21/2018, el 14 de desembre, sobre la mateixa matèria, que no va ser convalidat pel Congrés dels Diputats, i que exigia una modificació en aquesta matèria.

El nou reial decret llei en matèria d’habitatge i lloguer afecta directament la llei d’Arrendaments Urbans (LAU) del 1994, una regulació que en tot just dos mesos ha patit diverses modificacions.

Així doncs, les novetats que s’exposen a continuació dón d’aplicació als contractes d’arrendament signats a partir del 6 de març del 2019. Els contactes signats amb anterioritat a aquesta data es regiran per la antiga versió de la LAU, excepte els formalitzats durant el període comprès entre el 19 de desembre del 2018 i el 23 de gener del 2019, que es regiran pel reial decret llei 21/2018 del 14 de desembre.

LES NOVETATS: La modificació de la normativa d’arrendaments urbans està motivada per la dificultat d’accés a l’habitatge en règim d’arrendament i per la posició de debilitat en què ha quedat la part arrendatària; per això, la nova regulació atorga una protecció especial a aquesta part, lligada al dret constitucional a un habitatge digne que li correspon pel títol arrendatari.
Una de les principals modficiacions del nou reial decret llei és l’ampliació del termini de durada mínima establerta per als contractes d’arrendament urbà: passen de tenir una durada mínima legal de 3 anys a 5 anys quan la part arrendadora és una persona física, o a 7 anys quan és una persona jurídica. El termini per comunicar la voluntat de no renovar el contracte d’arrendament un cop arribada la data de venciment serà de 4 mesos per la part arrendadora i de 2 mesos per l’arrendatària. Cas que no sigui així, s’aplicarà automàticament la pròrroga voluntària de 3 anys, i la part arrendatària podrà rescindir el contracte en qualsevol de les anualitats si avisa la part arrendadora amb un mínim d’un mes d’antelació.

El reial decret llei 7/2019 també introdueix la novetat dels efectes dels contractes d’arrendament davant de tercers, tot i no estar inscrits en el Registre de la Propietat; també atribueix les despeses del contracte a càrrec de la part arrendadora quan aquesta sigui persona jurídica, i preveu la subrogació de la part arrendatària per determinats parents, en cas de defunció.

Per acabar, el nou reial decret llei introdueix una millora en la fiscalitat de l’arrendament d’habitatge: l’exempció en la tributació de l’Impost de Transmissions Patrimonials per als contractes d’arrendament d’ús estable i permanent, una càrrega que fins ara anava a càrrec de la part arrendatària quan formalitzava el contracte.

Dit això, els contractes d’arrendament vigents a l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei, en cas que les parts ho acordin i no resulti contrari a les previsions legals, tindran la possiblitat d’adaptar-se a la nova normativa.

Article publicat a La Terra núm. 455, del mes de maig de 2019. Font: Elaboració pròpia.