Articles d'interès

Nova normativa d’ordenació de les explotacions ramaderes

Simplificació • El Decret d’ordenació de les explotacions ramaderes, en vigor des del 17 d’abril, s’ha concebut per recollir la gran dispersió normativa que hi ha en aquest àmbit

Requisits • Regula, entre d’altres aspectes, distàncies, ubicació i qüestions sanitàries

El 27 de març es va publicar al DOGC el Decret 40/2014, del 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes, l’objectiu principal del qual és aplegar en una sola norma la gran dispersió legislativa que actualment hi ha sobre ordenació d’explotacions ramaderes. Així, aquest Decret indica els requisits que s’han de complir i també les condicions d’ubicació de les explotacions i simplifica els procediments del registre d’explotacions ramaderes. El seu àmbit d’aplicació s’estén a les explotacions ramaderes i altres instal·lacions relacionades ubicades a Catalunya.

bloc juny 2014

Distàncies • Aquest punt detalla les distàncies mínimes que han de respectar les explotacions ramaderes de manera general i les especifica per a cada una de les espècies ramaderes que contempla el Decret. Els requisits de distàncies també són aplicables a qualsevol altre establiment o instal·lació que pugui representar un risc higienico-sanitari respecte de l’explotació, i també en sentit contrari. Estipula que la distància s’ha de mesurar a partir del punt de la instal·lació que es trobi més proper a l’altra instal·lació respecte de la qual es pretén establir la distància. En alguns casos concrets s’estableixen certes excepcions, per exemple, en el cas que l’ampliació es faci en instal·lacions que malgrat no complir la distància mínima, aquesta no es redueix encara més, o en el cas que, malgrat no complir la distància mínima, es reforcin les mesures de bioseguretat i la Comissió de Registre d’explotacions ho autoritzi així.

Infraestructura i equipaments • El Decret regula amb caràcter general i especifica per a cada una de les espècies ramaderes, els requisits en relació amb la infraestructura i els equipaments. En aquest punt destaca la concreció que fa el Decret respecte de la tanca perimetral que han de tenir les explotacions porcines, avícoles, bovines, ovines, caprines i cunícoles. Especifica que s’ha de tractar d’una tanca de tela metàl·lica o bé d’un mur de formigó o paret d’una alçada mínima d’1,5 metres. Hi ha alguna excepció respecte a l’obligatorietat de tenir la tanca. Segons l’espècie, el temps del qual es disposa perquè les explotacions disposin de tanca perimetral, si els és exigible, és de dos o tres anys des de l’entrada en vigor del Decret, que és el 17 d’abril del 2014.

Sanitat i higiene • Totes les explotacions ramaderes, a excepció de les d’autoconsum, han de disposar i aplicar un programa higienico-sanitari contra les malalties de les espècies subjectes a control oficial, supervisat pel veterinari responsable de l’explotació, i han de disposar de registres per tal d’assegurar la traçabilitat dels animals, del material genètic, dels productes d’origen animal, dels pinsos, dels medicaments i de qualsevol altra substància que intervingui en la cadena alimentària, així com dels plaguicides. Hi ha, però també, algunes excepcions.

El registre • Pel que fa el Registre d’explotacions ramaderes, cal tenir en compte que les explotacions ramaderes s’han de sotmetre al règim d’autorització amb caràcter previ a l’inici de l’activitat. En canvi, les explotacions ramaderes de petita capacitat i d’autoconsum, els centres d’emmagatzematge de material genètic i les pastures només estaran sotmeses a comunicació de l’inici de l’activitat ramadera. Per tal de determinar si una explotació ramadera és d’autoconsum, de petita capacitat o altres, el Decret desenvolupa, en un del seus annexos, l’equivalència en Unitats de Bestiar [UB] de les diferents espècies i tipus d’animals. En aquestes equivalències hi ha modificacions importants en el sector porcí.

Per acabar, cal dir que en alguns punts, el Decret té certes discrepàncies amb normes d’àmbit estatal d’ordenació d’explotacions ramaderes. Això podria provocar que, en un futur, sorgissin conflictes de competència i que s’haurien d’anar resolent cas per cas.

Article publicat a La Terra núm. 404, del mes de juny 2014.
Font: Elaboració pròpia.