Actualitat

La nova regulació del judici verbal

• Amb la reforma de la Llei d’enjudiciament civil s’ha volgut esmenar la falta d’agilitat i solvència del procediment verbal

La llei 42/2015, del 5 d’octubre, de reforma de la Llei d’enjudiciament civil, entre d’altres aspectes, ha modificat la regulació del procediment declaratiu verbal, el qual, juntament amb el judici ordinari, és dels principals procediments mitjançant els quals es tramiten les demandes que es presenten davant els jutjats.

Aquesta reforma no sols reverteix positivament en els diferents operadors jurídics, sinó també en els ciutadans en la mesura que resol mancances que el temps i l’experiència han fet aflorar. I és que quan va entrar en vigor la Llei d’enjudiciament 1/2000, del 7 de gener, el procediment verbal es va estipular i pensar com un procediment “sumarial” en el sentit que fos ràpid i àgil; però la pràctica jurídica del dia a dia, des de llavors, ha demostrat el contrari i això és el que ha provocat que el legislador –segons la meva opinió, encertadament— hagi decidit esmenar-ho.

Resposta a mancances • Fins al 15 d’octubre passat, el procediment verbal constava de les següents tres fases: presentació de demanda, admissió a tràmit amb assenyalament de vista i celebració de judici.

La celebració de judici era obligatòria i no era fins aquest dia que la part demandada contestava a la demanda i, per tant, fins aquell moment no es coneixien els arguments d’oposició, una circumstància que podia comportar situacions d’indefensió per la part demandant i la seva proposició de prova.

Amb la recent modificació, però, aquestes fases han canviat i avui en dia parlem de les següents: presentació de la demanda i admissió a tràmit amb trasllat a la part demandada, que disposa de deu dies per contestar-la per escrit. D’acord amb aquests canvis, ara només es preveu la celebració de vista si alguna de les parts ho sol·licita, o bé si el jutge ho considera pertinent. En definitiva, amb la reforma hi ha la possibilitat que el plet es resolgui sense necessitat de celebrar vista, és a dir, simplement quedant directament vist per a sentència.

Per posar un exemple: en els plets de desnonaments d’immobles, en els quals és més que habitual que l’arrendatari deutor no es presenti al judici, comportarà que els propietaris s’estalviïn els costos derivats de l’assistència lletrada i del procurador a l’acte de la vista.

Per altra banda, com que aquesta reforma de la Llei d’enjudiciament civil suposa una descàrrega de feina per als jutjats, contribuirà al fet que els procediments judicials no es dilatin tant en el temps, un aspecte que, sens dubte, reverteix favorablement en l’interès de tots els ciutadans.

Per acabar, tot i que és una modificació de caire estrictament jurídic, cal esmentar que la reforma preveu un tràmit de conclusions que fins ara només es preveia per als procediments declaratius ordinaris i que la seva pràctica o no depenia de la potestat dels jutges.

Article publicat a La Terra núm. 426, del mes de juny 2016. Font: Elaboració pròpia.