Articles d'interès

Qüestió de terminis: prescripció i caducitat

• En la prescripció, el còmput del termini es pot reprendre si s’interromp, mentre que això no passa amb la caducitat.

Els terminis per a l’exercici de les accions legals poden ser de prescripció o de caducitat. Un termini de prescripció significa que podem interrompre’n el còmput mitjançant els actes que s’estableixen legalment, de manera que el termini comença a comptar de nou des del moment que s’ha interromput. Per exemple, per reclamar l’impagament d’una factura, segons la legislació civil catalana, tenim tres anys per fer-ho des de la data del venciment. Si se’n reclama fefaentment el pagament, una vegada transcorreguts dos anys des del venciment, el termini de tres anys queda interromput i comença a comptar de nou desde la data de la interrupció.

Per contra, els terminis de caducitat no es poden interrompre, de manera que si l’acció que es vol exercitar està sotmesa a caducitat i aquesta no s’exercita dins del termini legalment establert, es perd el dret a exercitar-la definitivament. Per exemple, el termini de dos mesos que estableix l’article 568-19 del Llibre V del Codi Civil de Catalunya per a l’exercici de retracte de confrontants és de caducitat.

Cal tenir en compte que a Catalunya tenim Dret Civil propi, recollit en el Codi Civil de Catalunya. Aquest té eficàcia territorial i les disposicions s’apliquen amb preferència a qualsevol altre disposició. Per tant, les disposicions relatives a la prescripció i la caducitat que conté són preferents a les del Codi Civil espanyol, i aquest dret és supletori. Això és important ja que els terminis que estableixen les dues normes són diferents.

La prescripció al Codi Civil català • En el Codi Civil de Catalunya trobem tres terminis de prescripció generals: la prescripció anual, per a les pretensions protectores exclusivament de la possessió (art. 121-22); la prescripció triennal, per a les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o terminis més breus, per a les relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d’execucions d’obra, les de cobrament del preu en les vendes al consum i les derivades de responsabilitat extracontractual (art. 121-21), i, finalment, la prescripció decennal per a les pretensions de qualsevol classe, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa.

Prescripció al Codi Civil espanyol  • Es regulen en els articles 1961 i següents. Per exemple, les accions sobre béns immobles prescriuen als trenta anys i l’acció per exigir els preus dels arrendaments, ja siguin de finques rústiques o urbanes, prescriu als cinc anys. Recentment, però, s’ha modificat l’article 1964 i el termini de prescripció de les accions personals s’ha reduït de 15 anys a 5 anys, mantenint el termini de prescripció de 20 anys per a l’exercici de l’acció hipotecària.

En resum, els terminis poden ser de prescripció o de caducitat, s’estableixen en una llei especial o al Codi Civil, i és important determinar davant de quin tipus de termini ens trobem per saber si som a temps de poder exercir una determinada acció o no.

Article publicat a La Terra núm. 420, del mes de desembre 2015. Font: Elaboració pròpia.