Actualitat

Reclamació de l’impost de plusvàlua municipal

Contràriament a la legislació, alguns ajuntaments han aprofitat la requalificació de terrenys per cobrar impostos

Amb el boom immobiliari arreu de Catalunya, molts ajuntaments, mitjançant el planejament urbanístic, van classificar molts terrenys rústics com a sòl urbanitzable, amb la intenció de fer-hi urbanitzacions o polígons industrials. En aquell moment molts propietaris es van creure que aquesta “requalificació” era una gran oportunitat, ja que la seva propietat es revaloritzava i augmentava de valor. Però malauradament, ha significat tot el contrari: amb la crisi, els terrenys mai no s’han desenvolupat urbanísticament i continuen sent camps de conreu.

Durant tots aquests anys, els ajuntaments han cobrat cada any l’impost sobre béns immobles [IBI] als propietaris de sòl urbanitzable, així com també si ha existit alguna transmissió referida als terrenys; per exemple, en una herència, donació o compraventa s’ha hagut de pagar l’impost sobre l’increment de valor de terrenys de naturalesa urbana, conegut com impost de plusvàlua. Aquest impost, en molts de casos, és molt elevat, i suposa un greu perjudici econòmic per a molts ciutadans.

Què diu la legislació? • Juntament amb les ordenances fiscals del municipi, la legislació que regula aquest impost és el Reial Decret que aprova el Text Refós de la Llei 2/2004, del 5 de març, reguladora de les Hisendes Locals. En l’article 104.2, el Reial Decret preveu que en la transmissió dels terrenys que tinguin la consideració de rústics no s’aplicarà aquest impost.

A més,  la Sala Tercera del Tribunal Suprem, el 30 de maig del 2014, va dictar la Sentència número 2159/2014, i que ha confirmat i recollit la recent Llei 13/2015 de reforma de la Llei Hipotecària i la Llei del Cadastre Immobiliari, segons la qual s’estableix que els terrenys classificats com a sòl urbanitzable pel planejament urbanístic que no tinguin una figura de planejament derivat aprovat que els desenvolupi (per exemple un Pla Parcial) no podran ser considerats com a sòl urbà a efectes del Cadastre i, per tant, el Cadastre els haurà de considerar rústics.

Com afrontar-ho • Aquesta sentència del Tribunal Suprem ha estat desenvolupada i aplicada per diferents Tribunals Superiors de Justícia de diferents comunitats autònomes, així com per alguns Jutjats Contenciosos administratius, els quals actualment estan dictaminant que l’impost de plusvàlua que els ajuntaments han estat cobrant als ciutadans que tenien terrenys qualificats com a sòl urbanitzable i els quals no tenen cap figura de planejament derivat aprovada que els desenvolupi, són terrenys rústics i, per tant, l’impost a què ens referim s’ha de retornar als ciutadans amb els interessos corresponents.

Per tant, davant de la jurisprudència que estan dictant els tribunals, és de vital importància que el ciutadà busqui assessorament legal com més aviat millor, ja que disposa com a màxim de quatre anys des que va pagar l’esmentat impost per sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts.

Article publicat a La Terra núm. 428, del mes de setembre 2016. Font: Elaboració pròpia.