• El desheretament s’ha d’expressar explícitament al testament, sense excepcions, i s’ha de basar en causes legals.

La llibertat de testar és àmplia. Qualsevol persona pot disposar lliurement dels seus béns per a després de la seva mort, i pot nomenar-ne hereu o hereus a qui consideri, amb el límit de la legítima, ja que la llei imposa l’obligació de deixar una part del valor de l’herència als ‘hereus forçosos’ o ‘legitimaris’. Però es pot privar el legitimari d’aquest dret si ha estat desheretat justament, és a dir, quan el desheretament s’ha fonamentat en una de les causes legals. Les causes de desheretament que preveu el dret successori català són taxades però estrictes quant a la interpretació. El que sí que és inqüestionable és que el desheretament s’ha de manifestar de manera expressa en el testament, codicil·li o pacte successori, cal que es fonamenti en una de les causes previstes, i ha de ser total i sense condicions.

Causes del desheretament • En destaquem dues: el maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en unió estable de parella, o als ascendents o descendents del testador, i l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari. Aquesta segona causa es va introduir en la reforma del codi civil català, i explicita que la falta de relació ha de ser coneguda i no esporàdica.

Dins del maltractament greu com a causa de desheretament, gràcies a jurisprudència recent, trobem el maltractament psicològic. Es considera maltractament psicològic una acció que determina un menyscabament o lesió de la salut mental o dany emocional de la víctima, i es considera causa de desheretament tant perquè així ho exigeix el nostre sistema de valors constitucionals, com perquè així ho requereix l’ordenament jurídic, com també perquè actua com a cànon interpretatiu en el marc del dret de successions amb relació al principi favor testament. A més, el maltractament psicològic ha de tenir la seva projecció en el dret de família com a via de reconeixement dels drets successoris. I davant d’aquests supòsits, no té cabuda la interpretació restrictiva de les causes taxades de desheretament.

El que és més complicat és disposar de proves, per això, amb la vista posada al futur, cal anar deixant petjades d’aquestes actituds reprovables, ja que es recomana que si el testador vol desheretar un legitimari per abandonament o absència de relació al·legui també el maltractament psicològic en la causa de maltractament i expliqui resumidament les circumstàncies que l’han portat a prendre la decisió de desheretar-lo.

El fill o legitimari pot impugnar la causa de desheretament i, en tot cas, serà l’hereu o els hereus els que hauran de demostrar que la causa és certa. En cas que no pogués provar-se correctament, el jutge considerarà nul·la la clàusula i declararà el dret del fill a percebre la part corresponent de la legítima. Per exemple, una de les causes de deseheratament seria no anar a visitar ni preocupar-se dels pares ingressats en residència geriàtrica.

Article publicat a La Terra núm. 430, del mes de novembre 2016. Font: Elaboració pròpia.