Articles d'interès

Béns en comunitat ordinària

Definició • Són aquells respecte dels quals dues o més persones en comparteixen la titularitat de la propietat

La titularitat conjunta dels béns indivisos prové, majoritàriament, de títols successoris, d’herències en què hi havia pluralitat d’hereus que no varen adjudicar-se béns concrets i determinats i que, en conseqüència, tots van esdevenir titulars. No obstant això, la casuística de béns en comunitat pot ser molt àmplia. Pel que fa al cas, cal saber que l’ordenament jurídic estableix el règim jurídic que s’aplica a aquestes comunitats, a les quals la llei denomina “ordinàries”, i també determina quins són els mecanismes per dissoldre-les. Al nostre ordenament, la regulació de la Comunitat Ordinària Indivisa la trobem als articles 552-1 i als següents del Llibre V del Codi Civil de Catalunya.

Posar fi a la cotitularitat • Atès que, en nombroses ocasions, les situacions de comunitat creen situacions de conflicte, la resta de l’article versarà sobre l’extinció de la comunitat ordinària indivisa.

En primer lloc, hem de partir de la premissa que cap persona està obligada a romandre en situació de comunitat, segons determina l’article 552-10, en el seu primer apartat, que diu: “Qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius, la divisió de l’objecte de la comunitat”.

A continuació, l’article 552-11 regula el procediment de la divisió, considerant que qualsevol dels cotitulars pot instar l’autoritat judicial perquè faci la divisió quan no hi ha acord per dividir-la. En funció de les opcions de divisibilitat del bé, la llei contempla diferents formes d’extinció.

Opcions de repartir-se el bé • Quan es tracta d’un bé susceptible de divisió horitzontal –pensem, per exemple, en un bloc de pisos— es podrà establir aquest règim adjudicant els elements privatius –els pisos— de manera proporcional als drets en la comunitat i compensant en metàl·lic els excessos, que en cap cas tenen la consideració d’excessos d’adjudicació, distribuint proporcionalment les obres i despeses necessàries per dur a terme la divisió (article 552-11.2).

Tanmateix, la llei estableix que el cotitular que ho és de les quatre cinquenes parts de les quotes o més pot exigir l’adjudicació de la totalitat del bé objecte de la comunitat pagant en metàl·lic el valor pericial de la participació dels altres cotitulars.

Quan el bé objecte de la comunitat sigui indivisible, o el seu valor desmereixi considerablement amb la seva divisió, la llei determina que s’adjudicarà al cotitular que hi tingui interès. En cas que n’hi hagi més d’un, s’adjudicarà a qui tingui la participació més gran i, en cas d’interès i participacions iguals, decidirà la sort. Qui s’adjudiqui el bé haurà de pagar a cada cotitular el valor pericial de les respectives participacions. Finalment, si cap dels cotitulars tingués interès, la llei preveu que el bé es posi a la venda i se’n reparteixi el preu.

Així, el dret civil català no preveu, a diferència de l’espanyol, que els béns surtin a subhasta pública, evitant així que siguin tercers els qui els puguin adquirir.

Article publicat a La Terra núm. 413, del mes d’abril 2015. Font: Elaboració pròpia.