Actualitat

Característiques de la incapacitació legal

La incapacitació legal d’una persona implica que aquesta no pot realitzar certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni, és a dir, té reduïda la capacitat d’obrar. Concretament, per als casos en els quals les malalties impedeixen a una persona governar-se per si mateixa tenim un mecanisme que estableix la llei que té l’objectiu de protegir els interessos i els drets d’incapacitat en un àmbit tan personal com patrimonial.

ELS REQUISITS → Per a la declaració d’incapacitació judicial s’exigeix: en primer lloc, que es pateixi una malaltia o deficiència de caràcter físic o psíquic, que ha de referir-se en termes generals a aquells estats en els quals hi ha un impediment físic, mental o psíquic, amb caràcter de permanència i a vegades progressiu, que minva la personalitat i la deteriora, amb efecte en la capacitat volitiva i de decisió, incidint en la seva conducta en manifestar-se com a inhabilitant per a l’exercici dels drets civils i altres conseqüències.

En segon lloc, la persistència de la malaltia o deficiència que impedeix l’autogovern del presumpte incapaç, entenent que aquesta malaltia ha de tenir una certa durada, continuïtat o permanència i, finalment, que quedi palesa una absència de l’autogovern per part del’incapaç. Això es refereix a l’absència de possibilitat, habilitat o facilitat d’enteniment.
Segons la llei, pot sol•licitar una declaració d’incapacitat el cònjuge o qui es trobi en una situació assimilable, els descendents, els ascendents o els germans.

EL GRAU D’INCAPACITAT → En el procediment d’incapacitat cal esbrinar el grau d’incapacitat que afecta el subjecte per determinar quina és la necessitat de protecció concreta i satisfer-la a través de l’organisme tutelar més adequat i, a més, adaptant-lo per complementar o suplir els àmbits de capacitat afectats, segons requereixi el cas. La graduació de la incapacitat suposa la contemplació de situacions tan diverses com diverses són les limitacions de les persones afectades, per això cal que es tingui en compte, també, el context concret en què es desenvolupa la vida de l’afectat.

Aquesta mesura es pren en els casos següents: problema greu que impossibilita la persona de governar-se a si mateixa, gestió inadequada del patrimoni, necessitat de protecció, persona en situació de vulnerabilitat que requereix suport per a les activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals, risc de malbaratar els recursos econòmics i patrimonials per causa de malaltia o discapacitat, persones amb impossibilitat d’autogovern constatada anteriorment que tinguin els pares grans i/o sense altre suport social o familiar, o persones grans amb deteriorament cognitiu que requereixin suport.

Per llei, ningú no pot ser declarat incapaç si no és per sentència judicial; per tant, una sentència determinarà l’extensió i els límits de la declaració d’incapacitat judicial, així com el règim de tutela o guarda pel qual s’hagi de regir l’incapacitat. En la resolució, si se sol•licita, també s’hi especifica qui, de conformitat amb la llei, ha d’assistir o representar l’incapaç i vetllar per ell.

Article publicat a La Terra núm. 466, del mes de setembre de 2020. Font: Elaboració pròpia.