Radiografia • Un balanç de situació és la representació del patrimoni empresarial en un moment concret
Recomanació • És millor analitzar el balanç periòdicament per, si és necessari, disposar del temps necessari per prendre mesures correctores

Hi ha uns informes comptables que ens donen molta informació, i ordenen i sintetitzen totes les dades que hem entrat a la comptabilitat durant l’any. El balanç de situació pot ser útil per comprovar la situació financera d’una empresa i ens avisa dels perills que poden amagar-se darrere d’una aparença enganyosa.

Què és i per a què serveix • Un balanç de situació és la representació del patrimoni empresarial en un moment concret; és com una radiografia de l’empresa en una data determinada. La informació que inclou és el patrimoni de l’empresa, el que tenim, el que ens deuen i el que devem. Analitzant un balanç podem saber si una empresa gaudeix de bona salut o, per contra, està en situació de concurs de creditors (abans es deia suspensió de pagaments) o en fallida.

És a partir de la comptabilitat que es confecciona el balanç de situació. Els programes informàtics ens ho generen automàticament però també podem fer-ho a partir d’un informe de saldos de tots els comptes o a partir d’un inventari.

Com fer un balanç • Cal agrupar els conceptes (comptes) en dos grups: actiu i passiu. L’actiu recull els béns i drets, i el passiu, les obligacions. L’actiu i el passiu estan anivellats, és a dir, sempre han de sumar el mateix, si no és que està mal fet. El nom de balanç prové de balança i ens recorda l’equilibri entre els dos grups esmentats.

L’actiu representa l’estructura econòmica de l’empresa i sense aquesta part no podria produir o funcionar. El tenim ordenat de dalt a baix de menor a major disponibilitat (capacitat de convertir-ho en diners líquids). A dalt, disposem les inversions (immobilitzat) que no es poden vendre d’avui per demà, i, a sota, les existències (estocs), deutors (clients) i tresoreria (comptes corrents).

El passiu és l’estructura financera de l’empresa i la necessitem per finançar les activitats. El tenim ordenat de dalt a baix de menor a major exigibilitat (nivell d’urgència de retorn als creditors). En primer lloc, disposem el capital i reserves aportats pels socis o empresaris, i es considera que normalment no es torna fins que no es dissol l’empresa. A sota, els deutes a llarg termini (préstecs a més d’un any), i, finalment, els deutes a curt termini (pòlisses de crèdit a menys d’un any).

Utilitat • Un balanç ha de presentar un equilibri entre les diferents partides i, analitzant-lo i calculant indicadors o ràtios, podem conèixer la situació de l’empresa. Podem analitzar-ho en un moment determinat, però és recomanable fer-ho periòdicament i anar veient l’evolució; si alguna tendència es reforça i es confirma vol dir que haurem de prendre mesures correctores. Per exemple, la ràtio d’endeutament ens diu la proporció dels deutes sobre el total del passiu. Si és superior al 60 %, l’empresa ha de vigilar i prendre mesures, ja que ha superat el nivell màxim d’endeutament admissible.

Però cal tenir en compte que no totes les empreses tenen la mateixa estructura de balanç ni tampoc no s’hi poden aplicar les mateixes receptes. Per exemple, una empresa comercialitzadora no té gaire capital immobilitzat i, en canvi, una empresa productiva, com una explotació agrària, normalment, té un gran capital immobilitzat que li permet treballar. També cal tenir en compte que el balanç canvia dia a dia i cal fer un seguiment periòdic per poder interpretar els avisos que ens proporciona aquest informe.

Exemples de situacions crítiques • Finalment, veurem dues situacions crítiques que es poden detectar amb un balanç de situació. Quan una empresa no pot fer front als pagaments a curt termini amb el capital disponible a curt termini es diu que està en situació de concurs de creditors. En el balanç es veu clarament que el passiu corrent és més gran que l’actiu corrent. Aquesta situació pot ser reversible, per exemple si l’empresa renegocia els deutes a curt termini o aporta capital. Sempre és recomanable revisar l’estratègia per solucionar l’origen del problema que ha causat la situació crítica.

Una situació més peluda i difícil es produeix quan les pèrdues acumulades dels darrers anys s’han menjat el capital de l’empresa. Es diu, llavors, que està en situació de fallida. Ho veurem clarament al balanç, ja que el patrimoni net serà negatiu. Aquesta situació pot ser reversible si s’hi aporta nou capital, però és molt més greu que la situació anterior.

Article publicat a La Terra núm. 416, del mes de juliol 2015. Font: Elaboració pròpia.