Actualitat

La correcta identificació de les finques

Feina ben feta: disposar d’una bona cartografia pot ser molt útil a l’hora de planificar i poder avaluar els resultats de la nostra producció, així mateix, l’ús d’aplicacions gratuïtes ens pot dur a elaborar càlculs defectuosos i mapes erronis de les nostres finques.

Les noves tecnologies han comportat l’aparició de moltes aplicacions que ens permeten visualitzar el territori de diverses maneres. Això fa que, per exemple, puguem triar capes de fons com ara els mapes topogràfics o ortofotomapes, incloent-hi mapes de diferents anys, temàtics, etcètera. A més, moltes d’aquestes aplicacions ens permeten registrar, a temps real, les rutes que tracem o bé a l’inrevés, és a dir, seguir rutes o delimitacions prèviament efectuades per nosaltres o per tercers. Tota aquesta tecnologia, que està a l’abast de tothom, ens pot ser molt útil als agricultors i ramaders, ja que la nostra activitat sempre està lligada a una base territorial o finca. Alhora no podem oblidar que cada cop són més els tràmits burocràtics que hem de fer i que estan vinculats a una base cartogràfica.

El fet de vetllar per la bona gestió de les nostres explotacions passa sovint per tenir una bona identificació de les superfícies i els seus límits, tant de les nostres finques en propietat com d’aquelles que gestionem sense ser-ne els propietaris. Per això és molt interessant disposar d’una cartografia expressa de la nostra explotació.

Disposar d’aquest recurs és interessant, doncs, per dos motius principals. El primer és per a una correcta identificació patrimonial de les finques a escala cadastral i registral per tenir clar i definit correctament quin és exactament el nostre patrimoni.

El segon motiu, en canvi, és el que fa referència a aquelles finques que cultivem o gestionem. Això ens pot ser útil, principalment, per tal d’optimitzar els ajuts vinculats a superfícies i per poder dur el control de despeses de la nostra activitat en aspectes com ara l’ús d’adob o la sembra.

Identificacions. Quant a la identificació cadastral i registral, la Llei 13/2015 de 24 de juny, de reforma de la Llei hipotecària, va establir les normes de correspondència entre els dos registres.
D’aquesta manera, la normativa estableix que els registres de la propietat han de tenir la seva pròpia cartografia. Una cartografia que, si bé neix de la cadastral, es crea sobre una base cartogràfica d’identificació de finques registrals. Així s’aconsegueix, entre d’altres aspectes, la seguretat jurídica per als propietaris sobre quina és la superfície real que es correspon a una determinada finca registral.

Aquest fet fa que el perímetre d’una finca registral pugui incloure diferents parcel·les cadastrals i pugui estar definit per diferents porcions inconnexes, ja que aquestes parts es poden trobar segregades per camins, torrents o carreteres; és a dir, superfícies que es corresponen a infraestructures o vies públiques i que, per tant, han d’estar excloses de la superfície que defineix el perímetre d’una finca registral. Per aquest motiu és important que, en definir els límits d’una finca registral, cal que es sigui el mes precís possible a l’hora d’indentificar-ne tots els elements.

Format dels mapes. La mateixa normativa estableix que aquesta coordinació gràfica entre cadastre i registre s’ha d’efectuar amb arxius de tipus GML (sigles corresponents a Geography Markup Language, el llenguatge de límits geogràfics), que són un format estàndard internacional que s’ha adoptat per a tal finalitat.
Si bé, com ja s’ha esmentat, hi ha moltes aplicacions que permeten veure i resseguir cartografia, no podem obviar que totes aquestes aplicacions d’ús domèstic, no garanteixen un grau prou elevat de precisió, i poden arribar a tenir marges d’error de 5 o 10 metres, o fins i tot superiors, en funció del lloc on s’usin i de l’aplicació emprada. La manca de precisió en traçar els límits pot comportar conseqüències tant en l’àmbit de la delimitació de superfícies com, també, incidents en les relacions de veïnatge. A més, en la majoria de casos es tracta d’aplicacions que no treballen amb els esmentats arxius de format GML.

És per això que cada cop és mes convenient crear una base cartogràfica de la nostra explotació que garanteixi la màxima precisió en la delimitació i efectuar les correccions que es detectin, tant en els límits físics de les finques, com en les identificacions cadastrals i descripcions registrals; actuant de manera proactiva per garantir que les cartografies oficials reflecteixin la realitat.

Els plànols de la finca s’han d’integrar en la gestió de l’explotació com una eina més de què podem disposar per poder afrontar amb garanties els nous reptes del nostre ofici com, per exemple, la correcta fertilització, l’aplicació d’herbicides, l’ecologització, la DAN i tantes altres coses que ens han de servir no com a impediments per continuar tirar endavant, sinó com a eines per rendibilitzar, millorar i fer evolucionar les explotacions agràries cap a la sostenibilitat.

Article publicat a La Terra núm. 468, del mes de novembre de 2020. Font: Elaboració pròpia.