Articles d'interès

La nova llei de taxes judicials

Arguments del Govern • El Govern estatal argüeix que aquesta Llei ha d’acabar amb el col·lapse dels jutjats i dels tribunals.
Rebuig • Tots els sectors vinculats a la Justícia creuen que abocarà molts ciutadans a renunciar als seus drets per raons econòmiques

El 21 de novembre del 2012 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 10/2012, del 20 de novembre, segons la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses. La disposició addicional setena de la Llei especifica que l’entrada en vigor s’establia el dia següent de la seva publicació, és a dir el 22 de novembre. L’objectiu d’aquesta Llei és desembossar el col•lapse dels jutjats i tribunals, i s’emmarca en el context d’una reforma global de la Justícia a l’Estat espanyol.

Una llei que no agrada • Aquesta Llei ha tingut la virtut de posar en peu de guerra tots els sectors vinculats a la Justícia: magistrats, Consell General del Poder Judicial, secretaris judicials, fiscals, advocats, procuradors i associacions de consumidors. Aquests sectors entenen que la seva aprovació i aplicació suposarà un greu atac al principi constitucional de tutela judicial efectiva, un fet pel qual el ministre de Justícia ha rebut nombroses crítiques. Fins i tot, el Defensor del Pueblo va emetre un informe que concloïa que la Llei era desproporcionada i que calia modular les taxes en alguns aspectes. Fruit d’aquesta situació, la Llei ha estat modificada pel Reial Decret-Llei 3/2013, del 22 de febrer (en finalitzar aquest article encara no s’havia publicat l’Ordre que aprova el model per a la seva aplicació).

Les taxes • La taxa que preveu la Llei s’ha de liquidar amb caràcter previ a la interposició de l’acte, i el justificant del seu pagament s’ha d’acompanyar amb l’escrit d’inici. La taxa s’haurà de liquidar i pagar abans que s’exhaureixi el termini per interposar qualsevol acció, i la no liquidació o el fet de pagar fora del termini establert comportarà la pèrdua del dret a iniciar l’acció judicial.

Càlcul de l’import • Per calcular l’import de la taxa, s’estableix una quantia fixa, i una quantia variable segons el cost del procés. En el cas que el procediment sigui de quantia indeterminada o que no es pugui calcular en el moment de la meritació es prendrà com a base la quantia de 18.000 euros. Per tant, la determinació de la quota tributària s’estableix atenent el tipus de procediment, i atenent la quantia del procés; per aquesta última quantia, si es tracta d’una persona física, s’aplicarà un 0,10% i, si és persona jurídica, un 0,5% (vegeu taula).

Barem calcul taxes judicials

Com poden afectar les taxes • Per veure com poden afectar les taxes judicials posarem alguns exemples força comuns al sector agrari —pel que fa a les persones físiques— amb els quals ens podríem trobar.

Per exemple, en el cas d’un procediment judicial en què s’interposa un recurs contenciós administratiu ordinari contra una resolució del Jurat d’Expropiació, i en el qual la quantia del procediment s’estableixi en 200.000 euros, es meritarien taxes per valor de 1.350 euros (quantia fixa de 350 euros + 0,1 % de 200.000 euros).
En un altre cas hipotètic, en el qual haguem d’interposar un recurs de cassació civil, tenint en compte que en temes de cassació no es pot recórrer amb una quantia inferior a 600.000 euros, les taxes mínimes seran de 4.200 euros (quantia fixa de 1.200 euros + 0,1 % de 600.000 euros].

Atenent a les dificultats que pot comportar per a un ciutadà accedir a la justícia —emocionals, temporals i sobretot econòmiques (no oblidem que una persona per accedir a la justícia ha de fer-se càrrec de despeses d’advocat, procurador, pèrits i, en cas de venciment, de les despeses judicials de la part contraria)—, si hi sumem les taxes judicials, és molt probable que aboqui molts ciutadans a renunciar als seus drets.
Preveiem que una franja important de població no es podrà permetre el “luxe” d’accedir a la justícia. O ets pobre de necessitat i, per tant, pots accedir a la justícia gratuïta, o hauràs d’estar en la franja dels econòmicament benestants. És en mans del Tribunal Constitucional determinar si efectivament aquesta Llei s’ajusta a la Constitució o, cas que no, representa un obstacle per al ciutadà d’accedir a la justícia.

Article publicat a La Terra núm. 391, del mes d’abril 2013.
Font: Elaboració pròpia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.