Actualitat

La protecció de la legalitat urbanística

En els casos en què no es respecta la normativa d’urbanisme, la llei contempla diverses opcions per sancionar els infractors.

Quan en el nostre territori tenen lloc accions o omissions contràries al que estableix la normativa urbanística fixada, l’Administració disposa de mecanismes  propis per tal de poder fer complir allò que marca la normativa.

En aquest sentit, hi ha tres tipus de procediments per perseguir i castigar les possibles infraccions comeses. El primer d’aquests mecanismes és el de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat, fet que comporta reposar l’espai malmès i deixar- lo en el mateix estat en què estava abans de la transgressió. La segona opció que es contempla és imposar les sancions en aquelles figures tipificades com a il·lícit administratiu i, finalment,  ambé es contempla el procediment de rescabalament, dels danys i perjudicis causats. Tots aquests procediments, però, no s’exclouen mútuament i poden acumular-se.

Excepte en els casos en què el sòl on es comet la infracció gaudeixi d’una  rotecció especial o estigui destinat a espais lliures públics o sistema viari, un  procediment de protecció de la realitat física alterada pot iniciar-se, com a mínim, fins a sis anys després de la presumpta infracció.

En cas que la infracció prescrigui, les edificacions implantades il·legalment no poden ser enderrocades i resten subjectes al règim de fora d’ordenació. Això significa que en aquestes construccions només s’hi poden fer obres de  manteniment, però mai de rehabilitació o augment de volum. La restauració de  a realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat és la culminació del  procediment de restauració i persegueix la restitució material dels terrenys a  l’estat anterior de la comissió de la infracció. Aquesta restauració correspon als propietaris de la finca on s’ha comès la infracció i, per tal d’assegurar que l’executi l’ordre d’enderroc, l’Administració pot imposar multes que arriben als 3.000 euros i, en cas d’incompliment, pot actuar de manera subsidiària. En canvi, la sanció s’imposarà als promotors i agents responsables (empresa constructora, tècnics o altres) que hagin intervingut en la comissió de la infracció.

Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus, segons els aspectes vulnerats. Això comporta sancions amb multes de fins a 3.000 euros per les infraccions lleus, fins a 150.000 en les greus i fins a 1.500.000 per a les molt greus. Aquestes sancions es poden reduir si es reconeix la responsabilitat en els fets, si la persona presumptament responsable procedeix al pagament voluntari de la sanció abans que es dicti resolució o bé si es procedeix a la restauració voluntària de la finca a l’estat anterior de l’alteració.

Per finalitzar, cal indicar que tot i que la disciplina urbanística depèn dels ajuntaments i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, hi ha un protocol amb el Departament d’Agricultura per a la col·laboració del cos d’Agents Rurals en matèria de protecció de la legalitat urbanística per fer inspeccions i per denunciar.

Article publicat a La Terra núm. 472, del mes de maig de 2021. Font: Elaboració pròpia.