La renúncia a l’herència és irrevocable i en la seva totalitat, s’ha de realitzar en escriptura pública i sense condicionants.

Testar és un acte voluntari i molt personal i generalment qui testa és perquè vol governar el destí de tots els seus béns i drets sense que la llei li imposi com s’han d’adjudicar. La realitat però, és que un cop mort el testador,  tant els béns del cabal hereditari com les persones cridades es poden trobar amb infinitat de situacions.

Una, cada cop més comuna, és la renúncia per part dels hereus i legataris cridats, que s’ha de fer sempre després de la defunció perquè tingui ple efecte.

Un dels principals motius que justifica la renúncia és pels deutes que pugui tenir tant l’hereu com el cridat a heretar. Si s’accepta purament i simplement, l’hereu respon dels deutes del difunt i de les càrregues hereditàries, no només amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis. Aquesta situació es pot evitar si s’accepta a benefici d’inventari, sempre dins dels sis primers mesos des de la data de defunció del causant; això consisteix a fer una llista dels béns, deutes i càrregues que formen el cabal hereditari per saber en quina situació es troba la futura herència. Cal dir que als menors i persones subjectes a tutela els és obligatori acceptar a benefici d’inventari.

Si qui renuncia a l’herència és un hereu amb deutes propis, i els seus creditors se n’assabenten i se senten perjudicats per la renúncia, poden impugnar judicialment la decisió en el termini d’un any des de la renúncia.

CARACTERÍSTIQUES • La renúncia a l’herència o llegat és irrevocable i s’ha de realitzar en escriptura pública; ha de ser total, és a dir, no se’n pot acceptar només una part, ni tampoc es pot sotmetre a terminis o condicionats; però si una persona és cridada a una herència com a hereva i com a legatària, és possible acceptar com a hereva i renunciar com a legatària, i a l’inrevés.

SUBSTITUCIÓ • El testador pot haver previst la substitució en cas de renúncia i, per tant, que esdevingui hereu o legatari el substitut. Si no està prevista la substitució el bé passarà a formar part del cabal hereditari.

Quan no hi ha testament, l’hereu forçós pot renunciar a l’herència, però en aquest cas no opera mai la substitució, sinó que la seva porció acreixerà la dels cohereus.

RENUNCIAR a favor d’una persona • Es pot renunciar a l’herència de diverses maneres, i cadascuna té conseqüències fiscals i jurídiques diferents. Per exemple: la renúncia a favor d’una persona determinada implica que prèviament s’ha acceptat per part del renunciant. Aquesta renúncia té un cost fiscal més elevat perquè tributarà per l’impost de successions com si hagués acceptat l’herència, i la persona afavorida per la renúncia haurà de tributar per l’impost de donacions, a banda de l’obligació pel renunciant de declarar el bé com a donació a l’IRPF, i la liquidació de la plusvàlua municipal.

Per acabar, qualsevol renúncia que es realitzi havent transcorregut quatre anys i sis mesos des de la data de defunció del causant, tindrà els efectes d’una donació.

Article publicat a La Terra núm. 453, del mes de març de 2019. Font: Elaboració pròpia.