Articles d'interès

El llegat, una disposició mortis causa

• Mentre que la figura d’hereu és a títol universal, el llegat és una atribució d’un o més béns a títol particular

Mitjançant el testament, tota persona pot adoptar aquelles previsions que consideri més oportunes sobre el destí del seu patrimoni per després de la seva mort. En aquest sentit, és habitual que en l’atorgament del testament, a més d’ordenar, el causant, la seva successió mitjançant la institució d’un o més hereus (contingut mínim del testament), disposi d’alguns dels béns a títol particular, per via de llegat.

Definició i implicacions • El llegat és una atribució mortis causa a títol particular; el que vol dir, per una banda, que produeix els efectes a partir de la mort del causant i, per una altra, que es diferencia de la institució d’hereu, ja que aquesta és a títol universal, mentre que el llegat és una atribució d’un o més béns a títol particular.

El llegat constitueix un benefici patrimonial per al legatari. Així, mentre l’hereu, com a successor universal, adquireix tant els béns com els deutes del causant, el legatari adquireix un actiu net i no respon dels deutes de l’herència. En conseqüència, pot ser objecte de llegat tot allò que pugui atribuir al legatari un benefici patrimonial i no sigui contrari a la llei. L’objecte del llegat però, ha de ser determinat, o almenys s’ha de poder determinar en el moment en què s’ha de complir el llegat per mitjà de fets o circumstàncies que resultin de la mateixa disposició.

Reals o obligacionals • Els llegats poden tenir eficàcia obligacional o real. Els llegats obligacionals imposen a la persona gravada (per exemple, l’hereu) una prestació determinada de lliurar o de fer o no fer a favor del legatari, conferint així al legatari un dret de crèdit contra el gravat.

Els llegats reals, a diferència dels obligacionals, recauen sobre béns o drets reals o de crèdit, determinats o propis del causant, que no s’extingeixen per la seva mort. També és d’eficàcia real quan el testador ordena la constitució d’un dret real sobre una cosa pròpia. En els llegats reals es transmet la propietat dels béns des de la mort del testador.

L’adquisició • Si es tracta d’un llegat d’eficàcia real, el legatari adquirirà la propietat de l’objecte llegat sense necessitat de cap acte de constitució específica, mentre que si es tracta d’un llegat obligacional, el que el legatari adquireix és un dret de crèdit que li permetrà exigir el compliment del llegat a la persona gravada; per tant, en el llegat d’eficàcia real es produeix l’adquisició immediata, mentre en l’obligacional es necessita, a més, algun acte del gravat per adquirir-lo.

El Codi Civil Català s’ocupa de regular els llegats i n’estableix de diferents segons la naturalesa de l’objecte llegat. Així, regula, entre d’altres, els llegats de cosa pròpia del testador o de cosa aliena, el llegat de cosa genèrica, el de diners i actius financers, el de crèdits i d’alliberament de deutes, el d’aliments i pensions periòdiques, o el d’universalitat… Segurament, però, el més freqüent és el d’usdefruit universal, en virtut del qual el causant estableix la constitució d’un dret d’usdefruit sobre tots els béns relictes.

Article publicat a La Terra núm. 416, del mes de juliol 2015. Font: Elaboració pròpia.