Contractes de conreu • L’entrada en vigor del Llibre VI, al gener del 2018, implicarà canvis en els contractes de conreu

Amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat [DOGC], el 22 de febrer d’aquest 2017, de la Llei 3/2017, del 15 de febrer, del Llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, el Govern finalitza la codificació del Dret Civil Català.

El Llibre sisè, que entra en vigor l’1 de gener del 2018, aprova la regulació dels contractes de compravenda, de permuta i de mandat, modifica i incorpora altres contractes ja regulats per lleis especials i substitueix la Compilació del dret civil de Catalunya, aprovada per la Llei 40/1960 i modificada el 1984. Aquest llibre s’afegeix, doncs, als altres cinc que el legislador català ja havia aprovat i que constitueixen el corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil.

El primer estableix l’estructura i sistemàtica del Codi Civil de Catalunya; el segon, està dedicat a la persona i a la família; el tercer regula les persones jurídiques, com les associacions i fundacions; el quart, les successions, i el cinquè, els drets reals. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles hi ha a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d’una història mil·lenària.

Contractes de conreu • Amb l’entrada en vigor quedarà derogada, entre d’altres, la Llei 1/2008, del 20 de gener, de contractes de conreu, si bé d’acord amb el que preveu la disposició transitòria tercera, els contractes constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es continuaran regint per les disposicions que els són aplicables de la Llei 1/2008. És el capítol III del Títol II que, amb el nom de contractes sobre objecte aliè, s’ocupa de regular, d’ara endavant, els contractes de conreu.

La regulació dels contractes és, en termes generals, la de la Llei 1/2008; així, conserva la durada mínima de set anys, el règim ja vigent de despeses, millores i drets d’adquisició preferent. Igualment s’ocupa de regular la parceria, la masoveria, l’arrendament de pastures i el contracte de custòdia del territori.

Com a novetat, s’inclou que els contractes de conreu comprenen la cessió al conreador del dret a fertilitzar la finca, de manera que la cessió del dret a adobar amb dejeccions ramaderes requerirà del consentiment per escrit del conreador.

També és nou el fet que el canvi de qualificació urbanística de la finca, com a sòl urbà o urbanitzable, només implicarà l’extinció del contracte si suposa un impediment d’ús per a la producció agrària. Per tant, les finques qualificades com a sòl urbà o urbanització, on no hi quedi impedit l’ús per a la producció agrària, queden regides pels contractes de conreu. El dret d’adquisició preferent de l’arrendatari, però, només es preveu si la finca té la qualificació de rústica.

Per acabar, s’introdueixen modificacions en els supòsits de preferència adquisitiva de l’arrendatari, així com en les maneres de pagament de la renda a l’arrendador, admetent com a vàlida qualsevol de la qual quedi constància, a manca d’una altra modalitat convinguda al contracte.

Article publicat a La Terra núm. 435, del mes de maig 2017. Font: Elaboració pròpia.