Actualitat

Llicències urbanístiques i silenci administratiu

L’Administració està obligada a especificar en tot tràmit què passa si, complert el termini, no ha donat una resposta clara.

Quan demanem quelcom a l’Administració Pública, es pot donar el cas que aquesta no respongui    en el termini fixat per la llei per fer-ho. Quan ha transcorregut aquest termini, la manca de resposta administrativa tindrà certs efectes jurídics: segons el que hàgim demanat i quina administració hagi d’actuar, ens podrem trobar que la falta de resposta equivalgui legalment a una denegació o a una concessió.

El silenci administratiu és positiu, quan en no pronunciar-se l’Administració en el termini previst, la manca d’activitat s’interpreta legalment com que l’Administració concedeix el dret o l’autorització demanat. En canvi, si és negatiu, s’entén legalment denegada.

Les lleis que regeixen cada procediment són les que fixen tant el termini màxim dins del qual s’hauria de resoldre i notificar la nostra petició, i el caràcter positiu o negatiu de la manca de resolució dins del termini. Les administracions estan obligades a informar clara i transparentment sobre el significat de la manca de resolució expressa.

Tot i que la legislació obliga l’Administració a resoldre sempre de forma expressa qualsevol petició que se li formuli, i tot i que està obligada a fer-ho encara que sigui més tard dels terminis legals, la figura del silenci administratiu permet que l’administrat pugui actuar davant la inactivitat burocràtica, i pugui defensar els seus drets, sense haver d’esperar més enllà dels terminis establerts per la llei en cada cas.

El termini màxim per resoldre i notificar la resolució a la persona interessada, l’estableix la legislació específica de cada tràmit, i no podrà ser superior a sis mesos en procediments estatals.

Pel cas de les llicències urbanístiques, el termini màxim és de dos mesos quan cal projecte i d’un mes quan no és necessari. S’ha de tenir en compte que aquest termini es pot suspendre per motius legalment fixats; particularment quan per atorgar la llicència cal demanar informes o aprovacions a altres organismes, o cal complementar o modificar documentació presentada.

Atès que la competència per determinar si el silenci administratiu en urbanisme és positiu o negatiu, correspon a les comunitats, l’Estat només tindrà competència per determinar si és positiu o negatiu quan es tracti d’intervencions en sòl no urbanitzable, ja que la legislació sobre protecció del medi ambient és competència estatal.

A Catalunya, s’estableix el silenci positiu com a principi general, amb les excepcions legals previstes. Per això, el silenci positiu és la regla general en llicències, i és negatiu només per al sòl no urbanitzable o quan, com diu la normativa, l’estimació de la petició com a conseqüència la transferència, és a favor del sol·licitant o de tercers, de facultats relatives al domini o al servei públic. Tampoc es podran considerar adquirides per silenci administratiu facultats en contra de la legislació urbanística o del planejament vigent.

Si el silenci és positiu, l’interessat pot considerar concedida la sol·licitud i executar el que es proposava fer; i si és negatiu, ha d’entendre que se li denega la petició i podrà impugnar la denegació davant de la jurisdicció contenciosa.

Article publicat a La Terra núm. 461, del mes de gener de 2020. Font: Elaboració pròpia.