L’obra pública i l’impacte al sector agrari
Conjuntura • La crisi econòmica ha provocat una aturada en l’obra pública i les obres a mig fer o per executar causen perjuicis a l’activitat agrària
Proposta • Defensem estudis d’impacte agrari i que es prenguin mesures correctores en els projectes d’infraestructures
La crisi econòmica ha fet caure l’execució d’infraestructures d’obra pública i l’Administració ara no inverteix en nous projectes. Això ha originat que tinguem alguns projectes actius, però en fases finals, i molt pocs projectes nous o en vista d’execució. Aquesta situació contrasta amb la viscuda els darrers anys en l’execució de carreteres de la Generalitat, i del Ministeri de Foment,l’execució de vies de tren per part d’Adif, d’instal·lacions per a la conducció d’energia, ja sigui gasoductes com Enagas, elèctrica, era molt alta i constantment teníem projectes que s’iniciaven a tot el territori, molts cops sense un diàleg previ amb el sector agrari afectat. Aquests projectes sovint anaven acompanyats de dificultats en les negociacions de les indemnitzacions originades per les expropiacions, i la greu demora en el pagament, cosa que va originar que actualment tant la Generalitat com del Ministeri de Foment degui les expropiacions a molts pagesos, d’obres que ja estan acabades i obertes al trànsit.
Quan es va frenar aquest ritme es van produir casos d’infraestructures a mig executar, que es varen aturar i, fins es van rescindir contractes amb grans constructores, i en alguns casos les obres es van deixar en l’estat que estaven, amb el greu impacte que això origina sobre el medi. Així, hi ha pagesos que havent estat expropiats es troben amb una obra inacabada i aturada per l’Administració i d’altres que havent estat expropiats i amb l’obra acabada, encara no han cobrat les indemnitzacions que l’expropiació els ha originat.
Recordem que a Catalunya, per exemple, tant hi ha obres aturades com afectacions a finques que encara no han estat ocupades, amb l’impacte que tenen sobre l’activitat agrària: Sils, Maçanet, Medinyà –Orriols, l’A-27 en el tram de la Variant de Valls, l’A-27, tram de Valls al Coll de l’Illa, el corredor mediterrani a les comarques de Tarragona, l’Eix Pirinenc, l’Autovia de Lleida a la Seu d’Urgell, la 340- Variant de Vallirana, entre altres.
Aquest veïnatge amb l’obra pública comporta perjudicis, com per exemple les obres de drenatge inacabades que cada cop que plou provoquen danys per entollament a parts de finca no expropiades, o el fet de tenir espais degradats amb el corresponent deteriorament paisatgístic i ambiental i sobre activitats complementàries com l’Agroturisme. De vegades, senzillament, les obres mig acabades comporten un risc d’accidents.
Cal que aprofitem l’actual situació d’aturada de nous projectes per fer prendre plena consciència de l’impacte que ocasionen les infraestructures sobre el territori i a les explotacions agràries, tant en la fase d’obra, com un cop acabada aquesta. I tal com fa temps que Unió de Pagesos reclama, caldria que tots els projectes d’infraestructures d’utilitat pública, de la mateixa manera que actualment incorporen els estudis d’impacte ambiental, també hagin d’incorporar l’estudi d’impacte agrari. Això faria que s’estudiessin i es consensuessin amb els representants del sector tots els impactes que comporta sobre les explotacions agrícoles.
Podem fer una enumeracó d’aquests impactes: sobre les xarxes de camins, els accessos a finques, accessos a restes de finca, afecció a la xarxa de desguassos d’aigües pluvials, afecció a xarxes de regs de comunitats de regants, afeccions indirectes provocades per la pèrdua de superfície agrícola que comporta una infraestructura, com sobre la gestió de dejeccions ramaderes, o viabilitat econòmica de les explotacions afectades, la protecció de finques privades que les noves infraestructures obren a “tercers”, impacte sobre activitats econòmiques com l’agroturisme, l’impacte acústic sobre masies encara que no siguin primera residència, o sobre granges, la substitució o integració de pantalles acústiques de peces d’obra prefabricades, per motes de terra amb plantació vegetal, etcètera.
Sobre tots aquets impactes caldrà prendre mesures correctores, o indemnitzatòries, tant durant l’execució de les obres, com quan aquestes estiguin acabades.
Article publicat a La Terra núm. 399, del mes de gener 2014.
Font: Elaboració pròpia