Articles d'interès

Relacions comercials alimentàries

Conseqüències de la nova PAC • Permet que els estats membres obliguin a formalitzar contractes alimentaris
A l’Estat • Ha entrat en vigor la Llei 12/2013 de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària

La reforma de la Política Agrícola Comuna [PAC], aprovada el desembre per les institucions de la Unió Europea [UE], ha suposat entre altres modificacions substancials, que des de l’1 de gener del 2014 sigui d’aplicació a tota la Unió Europea el Reglament (UE) 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, del 17 de desembre, pel qual es crea l’Organització Comuna de Mercats [OCM] dels productes agraris, el qual incorpora a la Secció 5 (Sistemes contractuals) del Capítol III (Organitzacions de productors i les seves associacions, i organitzacions interprofessionals) del Títol II (Disposicions d’aplicables a la comercialització i a les organitzacions de productors) l’habilitació als Estats membres per decidir fer extensiva (la llet i els productes làctics i el sucre disposen d’un sistema europeu obligatori per formalitzar les relacions comercials) l’obligació que tots els lliuraments de productes agraris d’un productor a un transformador o a un distribuïdor han de ser objecte d’un contracte per escrit entre les parts.

A l’Estat espanyol, coneixedors que la reforma de la PAC que s’estava negociant a les institucions de la UE obriria la possibilitat, a partir del 2014, de fer obligatoris els contractes per escrit per a totes les produccions agràries, es va debatre i aprovar la Llei (estatal) 12/2013, del 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, les disposicions de la qual van entrar en vigor el 4 de gener.

Contractes alimentaris • Entenent com a contractes alimentaris aquells en els quals una de les parts s’obliga enfront de l’altra a la venda de productes alimentaris i recursos alimentaris (animals vius, els pinsos i totes les matèries primeres i els ingredients usats per a l’alimentació animal) per un cert preu, ja sigui una compravenda o un subministrament continuat, l’esmentada Llei (estatal) 12/2013 estableix l’obligació de formalitzar contractes alimentaris per escrit per a les transaccions comercials el preu de les quals sigui superior a 2.500 euros i, entre altres, en els casos de comercialització de productes agraris no transformats, peribles i recursos alimentaris per part d’un productor primari agrícola, ramader, pesquer o forestal o una agrupació d’aquests si l’altra part no és un altre productor primari o un consumidor final.

No obstant això, en les relacions entre operadors de la cadena alimentària, quan el pagament del preu es realitzi al comptat contra el lliurament dels productes alimentaris no és necessari subscriure un contracte alimentari, tot i que les parts sí que tenen l’obligació d’identificar-se com a operadors i documentar aquestes relacions comercials mitjançant l’expedició de la corresponent factura.

Els contractes alimentaris han de contenir com a mínim: la identificació de les parts contractants; l’objecte del contracte; el preu del contracte amb indicació expressa de tots els pagaments, inclosos els descomptes aplicables; les condicions de pagament; les condicions de lliurament i posada a disposició dels productes; els drets i obligacions de les parts contractants; la durada del contracte, així com les condicions de la seva renovació i modificació; les causes, la formalització i els efectes de l’extinció del contracte; i, si s’escau, la informació que s’han de subministrar les parts.

Conservació de documents • Els operadors de la cadena alimentària han de conservar tota la correspondència, documentació i justificants, en suport electrònic o en paper, relacionats amb els contractes alimentaris que celebrin en el marc establert per la Llei (estatal) 12/2013 durant un període de dos anys.

regim_especial_prod_alimentaris

Pràctiques abusives • La mateixa Llei 12/2013 estableix la prohibició de modificar les condicions contractuals establertes en el contracte, llevat que es realitzin de comú acord entre les parts. També prohibeix els pagaments addicionals, sobre el preu pactat, llevat que es refereixin al risc raonable de referenciació d’un nou producte o al finançament parcial d’una promoció comercial d’un producte reflectida en el preu unitari de venda al públic i hagin estat pactats i inclosos expressament en el corresponent contracte formalitzat per escrit, juntament amb la descripció de les contraprestacions a les quals aquests pagaments estiguin associats.

Si és procedent, en els contractes alimentaris s’haurà de concretar  per escrit la informació que les parts s’han de subministrar per a l’efectiu compliment de les seves respectives obligacions contractuals. En cap cas un operador no podrà exigir a un altre operador de la cadena informació sensible sobre els seus productes, i la informació d’aquest tipus que s’obtingui en el procés de negociació o execució d’un contracte només es podrà destinar a les finalitats per a les quals fou facilitada, i s’haurà de respectar en tot moment la seva confidencialitat.

Els operadors han de gestionar les marques de productes alimentaris que ofereixen al consumidor, tant les pròpies com les d’altres operadors, i han d’evitar pràctiques contràries a la lliure competència o que constitueixin actes de competència deslleial.

Potestat sancionadora • Una de les novetats més destacables de l’esmentada Llei (estatal) 12/2013 és la introducció de sancions administratives per perseguir les pràctiques abusives que s’hi preveuen ja que, per una banda, fins ara la potestat sancionadora de la Llei (estatal) 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència, deixa fora de les seves previsions aquelles conductes que, per la seva escassa importància, no siguin capaces d’afectar de manera significativa la competència i, per una altra banda, les accions derivades de la competència deslleial previstes a la Llei (estatal) 3/1991, del 10 de gener, de Competència Deslleial, s’han d’exercir per part dels interessats a la jurisdicció civil.

La Llei (estatal) 12/2013 estableix que per als mateixos fets —la instrucció de causa penal davant dels Tribunals de Justícia o la incoació d’expedient d’infracció de les normes de defensa de la competència— suspendrà la tramitació de l’expedient administratiu sancionador sobre la base de les seves previsions.

Les infraccions en matèria de contractació alimentària són lleus, amb una sanció de fins a 3.000 euros, en els següents supòsits: en cas de no formalitzar per escrit els contractes; en cas de no incloure els requisits mínims que han de tenir els contractes; en cas d’incomplir les obligacions de conservació de documents; en cas de realitzar modificacions de les condicions contractuals que no estiguin expressament pactades per les parts; en cas d’exigir pagaments addicionals sobre el preu pactat al contracte; en cas d’exigir o revelar informació comercial sensible, i en cas d’incomplir l’obligació de subministrar la informació requerida per l’autoritat competent.

Les infraccions en matèria de contractació alimentària són greus, amb una sanció d’entre 3.001 euros i 100.000 euros: en cas de reincidència per la comissió de dos o més infraccions lleus en el termini de dos anys des de la sanció per resolució ferma en via administrativa de la primera d’aquestes, i en cas d’incompliment dels terminis de pagament en les operacions comercials de productes alimentaris, d’acord amb l’establert a la Llei (estatal) 15/2010.

Les infraccions en matèria de contractació alimentària són molt greus, amb una sanció d’entre 100.001 euros i 1.000.000 d’euros, en cas de reincidència per la comissió de dos o més infraccions greus en el termini de dos anys des de la sanció per resolució ferma en via administrativa de la primera d’aquestes.

Competència sancionadora • Correspon a l’Administració General de l’Estat exercir la potestat sancionadora quan les parts contractants tinguin les seves respectives seus socials principals en diferents comunitats autònomes i quan el contracte afecti un àmbit superior al d’una comunitat autònoma en raó de la traçabilitat previsible de la major part de l’aliment o producte alimentari objecte del contracte. Fins a una sanció que no superi els 600.000 euros és competent el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i, en cas de superar aquesta quantia, ho és el Consell de Ministres. En la resta de supòsits correspondrà als òrgans competents de les comunitats autònomes; en el cas de Catalunya, al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Tasca sindical • La Llei (estatal) 12/2013 obre la possibilitat d’endegar una tasca sindical de denúncia de determinades conductes abusives en la cadena alimentària, sense la necessitat d’implicar-hi la pagesia objecte dels abusos, sense que suposi costos judicials afegits i amb sancions econòmiques efectives.

Actes i accions derivades de la competència deslleial

Andreu Ferrer Taverna
Coordinador tècnic d’Unió de Pagesos

Article publicat a La Terra núm. 399, del mes de gener 2014.