Segurament moltes persones es fan o s’han fet aquesta pregunta en innumerables ocasions, però només unes quantes tenen la resposta i són les que per desgràcia han hagut de patir a la seva família desgràcies sobtades i inesperades.

Ningú ho espera, ningú ho desitja, ningú hi pensa, estem bé, tot va i anirà bé, planifiquem les vacances de l’estiu, somniem amb un futur millor, fins que un dia inesperadament, tot canvia!

I no només ens referim a la mort d’una persona, dolorosa sempre, i més si es tracta d’algú que té càrregues familiars amb parella i fills petits que depenen tan econòmica com emocionalment, sinó a situacions com la invalidesa permanent que no són passatgeres sinó que conviuen en el dia a dia des del moment què es produeixen.

Et volem compartir un colpidor testimoni. Què ben segur et farà reflexionar i a qui volem agrair l’honestedati valentía a l’hora de compartir la seva experiència.

Un dia qualsevol en un moment qualsevol i sense esperar-ho … la meva parella va tenir un vessament cerebral … i corrent a l’hospital on van induir-la en coma per intentar salvar-li la vida. Desprès d’estar en coma diverses setmanes, mesos a l’hospital i un parell de mesos més en un centre especialitzat al final s’ha pogut salvar, però amb una invalidesa permanent i absoluta que condicionarà per sempre la vida de tota la nostra família …… i tot va succeir en un moment.

No vull aprofundir en el tema emocional perquè és molt complicat però si en el tema econòmic, ella com no podia ser d’una altra forma ja no podrà treballar mai més i ha passat a cobrar una pensió d’invalidesa. Gràcies a tenir una assegurança de vida amb cobertures de mort i invalidesa podem cobrar uns diners fer front a despeses mèdiques de rehabilitació en un centre especialitzat i/o ajudar al pagament de la hipoteca, sense haver d’empenyar-nos o demanar ajuda a familiars o amics.

Quan fa 11 anys vaig decidir contractar per la meva dona una assegurança de vida (jo la tinc fa més de 30 anys i ara més que mai la mantindré), ho vaig fer pensant només en la hipoteca tot i que ja feia uns anys que la tenia i el banc mai em va obligar a contractar una assegurança de vida. Mai em vaig imaginar que la meva parella seria una d’aquelles persones desgraciadament escollides pel destí per fer-la menester. I dono gràcies ara a aquella decisió intel·ligent que ens permetrà adaptar-nos a la nova vida que ara tenim amb més facilitat i menys preocupacions.

Així que …. si penseu que a cap de vosaltres us pot tocar aquesta “loteria” …. perdoneu-me si us dic que esteu equivocats, res m’agradaria més que ser jo l’equivocat però la vida m’ha deixat clar que per desgràcia no ho estic.

Mai he estat persona de donar consells, però en aquest cas si em veig en la obligació personal i moral de dir-vos a aquells que no teniu una assegurança de vida i teniu família, que reflexioneu i penseu en contractar una, la que considereu més adient per la vostra situació. Protegiu la vostra família i vosaltres mateixos, al final l’únic que volem la majoria de nosaltres és viure tranquils i ser feliços amb els nostres éssers estimats, i això és el que jo intentaré fer sempre.