Actualitat

Una segona oportunitat desconeguda per molts

La modificació de la Llei concursal obre la porta a una solució per als pagadors que no puguin fer front als seus deutes.

La Covid-19 no només ha causat una crisis sanitària mundial sense precedents, sinó que, a més, ha sacsejat els fonaments econòmics de la majoria d’estats, empreses, autònoms, i, de retruc, de les llars. Per això, la Llei de la segona oportunitat s’erigeix com a un salvavides per a particulars i autònoms que no poden fer front als seus deutes.

Arran de la modificació de la Llei concursal mitjançant el Reial decret llei 1/2015, que preveu el mecanisme de segona oportunitat, persones físiques sense activitat empresarial i autònoms poden acollir-se a aquest procediment que possibilita l’exoneració total o parcial dels deutes.

Tot i els beneficis d’aquesta Llei, ideada per a situacions de sobreendeutament, la realitat és que gran part de la ciutadania en desconeix l’existència. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, durant el tercer trimestre de l’any 2020, vora 758 persones d’arreu de l’Estat -naturals i autònoms-, es van acollir a aquest mecanisme.

La persona interessada a acollir-se a aquest mecanisme ha de complir una sèrie de requisits que estableix la Llei concursal com, per exemple, que si el deutor és persona natural, el valor total del passiu no pot ser superior a cinc milions d’euros. A més a més, aquesta persona no pot haver estat condemnada en  sentència ferma per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra Hisenda, la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors, en el termini dels déu anys anteriors a la sol·licitud. Tampoc podran acollir-s’hi aquelles persones que hagin arribat a un acord extrajudicial de pagaments en el termini de cinc anys anteriors a la sol·licitud, ni aquelles que enguany estiguin negociant amb els seus creditors un acord de refinançament.

COM FUNCIONA? • El procediment es desenvolupa en dues fases: la primera -en què intervé un mediador concursal- consisteix a negociar amb els diversos creditors un pla de pagament dels imports deguts, per tal d’assolir un acord extrajudicial de pagaments (AEP). Aquest acord podrà preveure, a banda del pla de pagament, bestretes, períodes de carència, o cessió de béns i drets als creditors com a pagament de la totalitat o part dels seus crèdits. En el supòsit que no s’arribés a un acord, o bé que la persona deutora incomplís el pla de pagaments acordat, s’activaria la segona fase, consistent en la sol·licitud del concurs consecutiu al jutjat competent. L’objectiu d’això és que el jutge declari la cancel·lació del deute a través de l’anomenat benefici  l’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), que permetria l’eliminació de tot o part del deute, en funció de les circumstàncies del sol·licitant.

El principal inconvenient d’aquest mecanisme és que, avui, la Llei concursal no preveu l’exoneració del deute públic, com per exemple, els crèdits a favor d’Hisenda o de la Seguretat Social. Malgrat això, la recent jurisprudència dictada pels jutjats resol a favor d’incloure dins del BEPI els crèdits públics, i disposar així d’una segona oportunitat real.

Article publicat a La Terra núm. 469, del mes de desembre de 2020. Font: Elaboració pròpia.